Canals

BIOGRAFIA DE RICARD CANALS:

Barcelona, 1876 - 1931

Ricard Canals i Llambí, nascut a Barcelona en 1876 i mort en 1931, va ser un destacat pintor, dibuixant i gravador català. Va formar part de la Colla del Safrà (Grup del Safrà), al costat dels seus amics Nonell, Mir, Pichot i Juli Vallmitjana, denominat així pel colorit utilitzat en les seves obres.

En 1897, juntament amb Isidre Nonell, va viatjar a París, on van exposar amb gran èxit en la galeria Chez Dosbourg. Mentre Nonell va tornar a Barcelona, Canals va romandre a París treballant per al marxant Durand-*Ruel, qui va organitzar exposicions de la seva obra a Europa i els Estats Units.

Durant la seva estada a París, va conrear una estreta amistat amb Picasso, reflectida en el retrat que Picasso va fer de l’esposa de Canals i en el quadre "Una llotja en els toros" on van posar les esposes de tots dos pintors.

Canals va tornar a Barcelona en 1907, establint-se definitivament a la ciutat. La seva pintura, influenciada pels impressionistes francesos, especialment Renoir, es caracteritza per gammes de colors suaus que recorden la tècnica al pastís. Va passar llargues temporades a Madrid, Sevilla i Granada, i la seva obra va adquirir un sabor marcadament espanyol amb una factura moderna, la qual cosa li va valer el reconeixement a París.

A més de la pintura de cavallet, Canals es va dedicar a la pintura mural, destacant els seus treballs per a l’Ajuntament de la Ciutat de Barcelona.

Part significativa de la seva obra es conserva en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i també poden trobar-se obres seves a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. La contribució de Ricard Canals a l’art català i espanyol continua sent reconeguda i valorada en l’actualitat.