Artistes +


Horari

Canogar

En aquests moments no disposem de cap obra d'aquest artista

Pintor, escultor i gravador abstracte. Fundador, juntament amb altres artistes, del grup "El Pas". La seva obra, d’estètica informalista, és l’expressió de la llibertat.

BIOGRAFIA DE RAFAEL G. CANOGAR:
Toledo 1935
Canogar és un dels més reconeguts pintors i gravadors contemporanis espanyols; les seves obres es poden admirar en els més importants museus al llarg del món. Després de passar la seva infància a Sant Sebastià, en 1944 es trasllada a Madrid amb la seva família. Quatre anys després, el pintor Vázquez Díaz l’accepta com a deixeble, i al mateix temps, dibuixa en el Cercle de Belles arts. En aquesta època, pinta paisatges i retrats a l’estil del seu mestre i comença a interessar-se per l’obra de Braque, Picasso i Miró.

Cap a 1955, Canogar evoluciona cap a l’abstracció informalista amb una forta càrrega expressiva. Aquest any coneix al crític M. Conde, amb el qual viatja a París i Itàlia. En 1957, Canogar és membre fundador del grup informalista El Pas, al costat de Manuel Millars, Antonio Saura, Luis Feito, Manuel Rivera, Pablo Serrano, Juana Frances i Antonio Suárez. L’any 1960, participa en l’exposició de New Spanish Painting and Sculpture del Museu d’Art Modern (MOMA) de Nova York, al costat d’exponents de les joves avantguardes.

En aquesta època, pinta obres molt gestuals en tonalitats ocres, grises, blancs i negres. És llavors quan comença la seriï "Personatges" amb una tímida intenció de crítica social. A partir de la dècada dels seixanta, introdueix en les seves obres fragments de fotografies de reportatges i gradualment les formes es van concretant en objectes, rostres i figures.

En 1964, abandona definitivament l’informalisme i comença una etapa basada en la crònica narrativa de la realitat, inspirada en els mitjans de comunicació, amb una clara crítica política a través d’imatges de tumults i repressió. Posteriorment, aquestes imatges adquireixen una tercera dimensió i els colors es redueixen a la gamma de grises i negres. En 1966, és convidat com "visiting professor" en el Mills College de Oakland (Califòrnia).

A partir de 1975, Canogar retorna a l’abstracció, incorporant elements formals de la tradició cubista per a passar poc després a unes pintures monocromes elaborades a base de pinzellades entreteixides. Des de començaments de la dècada dels vuitanta, ha centrat el seu interès en el tema de les natures mortes, "Els caps" de Julio González i escenes urbanes, combinant plans de color i figures esquemàtiques. En 1971, obté el Gran Premi de la Biennal de Sao Paulo i en 1982, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.

PAYPAL
MRV
Facebook  Twiter  Pinterest  Google Maps