Artistes +


Horari

Grau Sala

1

Emili Grau Sala

Barcelona 1911 - París 1975

Pintor català, considerat de l’Escola de París. Fill del dibuixant Joan Grau Miró, marit de l’artista Àngeles Santos Torroella i pare de Julià Grau i Santos.

Des del 1929 es va dedicar a la pintura, la il·lustració i la decoració i, tot i que va assistir a l’Escola de Belles Arts, es considera que la seva formació va ser autodidacta. El 1930 ja va fer la seva primera exposició a la Galería Badriàs de Barcelona.

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola va haver-se d’exiliar-se sense la seva dona, també artista, i s’instal·là a París, al barri de Montparnasse, on va viure durant 25 anys. A França va conèixer de prop les avantguardes, però es decantà clarament per una figuració amable i colorista derivada de l’impressionisme del fauvisme. Tot i que aquests corrents havien estat superats pel cubisme i el surrealisme, tenien una gran acceptació dins del circuit comercial gràcies a l’alt nivell que mantenien mestres com Pierre Bonnard, Chagall i Raoul Dufy, als quals Grau seguia.

L’estil de Grau Sala, d’un feble impressionisme, trobà les portes obertes al món editorial i gràfic on, per exemple, destaquen les il·lustracions de l’edició de Madame Bovary, Les flors del mal i Bel-Ami. També dissenyà cartells i produí litografies i aiguaforts.

Va celebrar exposicions a Barcelona, París, Nova York, Tolosa, Londres, Los Angeles... La seva pintura, rica en recursos i optimista i agradable, idealitza els temes i cerca la lluminositat i l’harmonia cromàtica.

A 1963, Grau Sala retornà a Barcelona, quan Oteiza, Chillida, Antoni Tàpies i el col·lectiu "El Paso" (Antonio Saura, Manolo Millares, Rafael Canogar) començaven a prendre força. Ell seguí fidel al seu estil fins a la seva mort, el 1975, on deixà una àmplia producció dins de les mateixes coordenades: figures femenines, interiors i paisatges en una ambientació temporal clàssica, nostàlgica del segle XIX.

Mort en 1975, reposa al Cementiri de Sant Sebastià de Sitges.

La seva pintura, rica en recursos i optimista i agradable, idealitza els temes i cerca la lluminositat i l’harmonia cromàtica. Els seus treballs inicials denotaven una forta influència de l’impressionisme, fet que li va donar cert renom a la capital francesa. A nivell professional, a part de pintor, va exercir de decorador i d’il·lustrador literari. Va col·laborar amb publicacions com La Nostra Revista i Ariel.

PAYPAL
MRV
Facebook  Twiter  Pinterest  Google Maps