Artistes


Horari

Marti Alsina

1

BIOGRAFIA DE RAMON MARTI ALSINA:
Barcelona 1826 - Barcelona 1894
Pintor. Orfe de pare a l'edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques Ramon Marti Alsina pogué estudiar dibuix a l'escola de Llotja (1840-44) i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia (1845). Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d'influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats.

Casat amb Carlota Aguiló (1860), Marti Alsina va obtenir poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d'aritmètica i geometria a l'escola de Llotja (1852) i, més endavant, la de dibuix de figura (1854).

Durant les seves escapades a París va coneixer les obres de Courbet, que a mitjans del s. XIX havia revolucionat el món pictòric de la capital de França. Aquesta influència va portar a Marti Alsina a crear un estil propi, analític, del màxim realisme formal en el dibuix, el color i la llum.
La seva temàtica intentava reflectir, amb tota l'objectivitat possible, el món que l'envoltava, és a dir, el paisatge de Catalunya i els seus habitants. En un primer moment, Marti Alsina feia unes notes ràpides, preses directament del natural per a ésser passades després a la tela. Aquest fet el diferenciava dels altres pintors que no havien sentit encara la necessitat de sortir dels seus tallers.

Marti Alsina va aconseguir tercera medalla (1858) i segona medalla (1860) a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid.

Elegit membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (1859), dimití set anys després (1866), per motius polítics, derivats de les seves idees liberals i republicanes, combinades amb una ateisme tenyit moltes vegades d'anticlericalisme, com reflecteixen els seus escrits i alguns dels seus olis. L'actitud militant que adoptà durant tota la vida el va portar a renunciar a la càtedra de l'escola de Llotja (1870), càtedra que li fou retornada per la Primera República (1873).

El realisme pur, característic dels primers temps de Marti Alsina, són substituïts a la fi dels anys seixanta per un estil sintètic, més efectista. També amplia la temàtica: a més dels retrats, els paisatges i les vistes urbanes, apareixen figures i nus femenins, marines, natures mortes, al·legories, escenes de costums i fins i tot composicions històriques, com la monumental El gran dia de Girona, de prop d'onze metres d'amplària.

En morir la seva primera dona (1878), Marti Alsina va residir més d'un any a París, i va visitar Bèlgica i Holanda. De tornada a Barcelona, va organitzar diferents tallers, on treballaven col·laboradors de l'artista. Alla van dur a terme pintures dirigides o retocades pel mestre. Aquest sistema, pero, no va funcionar econòmicament, i a la llarga el prestigi de Marti Alsina se'n va ressentí. Es creu que el nombre d'olis signats per Martí Alsina esta al voltant dels 4 000.

Casat en segones noces, amb Francisca Chillida (1889), els darrers anys va tornar a ressorgir el geni solitari, que cercava noves formes d'expressió, amb una pinzellada desfeta, pròxima a l'impressionisme.

La importància de Martí Alsina es deu principalment al fet d'haver introduït el realisme en la pintura catalana, però també a la labor com a mestre de tota una generació de nous pintors, en els quals va inculcar un esperit de renovació. Vayreda, Urgell, Galofre, Tusquets, Pellicer, Torrescassana, Armet i Pahissa, entre els més coneguts, passaren pel taller de Marti Alsina i en reberen la influència.

Marti Alsina ha estat considerat l'iniciador de l'escola catalana de pintura moderna.

Enllaços

A la Galeria disposem de mes OLIS, AQUAREL.LES i DIBUIXOS d'aquests artistes
PAYPAL
MRV
Facebook  Twiter  Pinterest  Google+  Google Maps