Barcelo

• 

  Ref 1137 Lanzarote 23

  5.500 €

• 

  Ref. 1067 Lanzarote 22

  5.500 €

• 

  Ref 1138 Lanzarote 19

  5.500 €

• 

  Ref 3024

  5.700 €

Agressiu i provocador i d�una figuraci� descomposada. Miquel Barcel�, pintor s�lid i d�una extremada creativitat, es un clar exponent en el panorama art�stic internacional.

BIOGRAFIA DE MIQUEL BARCEL�:
Barcel� va n�ixer a Felanitx (Mallorca) el 8 de gener de 1957.
Fill de Francisca Artigues des de petit va estar en contacte amb la pintura, ja que vivia entre els pinzells i els colors de la seva mare, que era pintora en la tradici� paisatg�stica mallorquina.
Un viatge a Par�s el 1970 li permet descobrir l�art brut, un estil que deixar� una forta influ�ncia en les primeres obres que presenta en p�blic. A Palma, va formar part de l�anomenat Taller Llun�tic i del col�lectiu aplegat entorn de la revista �Neon de Suro�.
Barcel� format a Palma (1972-73) i a Barcelona (1974), adquir� notorietat internacional arran de la Biennal de S�o Paulo (1981) i, sobretot, de la Documenta 7 de Kassel (1982), en la qual expos� obres primerenques en qu� es reflectia l�influx del neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana.
La seva pintura, sempre dins el marc del figurativisme, incorpora nombrosos referents culturals. Entre els m�s destacables en una primera etapa, el rerefons mediterrani, i arran d�una prolongada estada a Mali el 1988, el paisatge i la forma de vida africans. Els records de la seva perip�cia vital africana queden reflectits al llibre Quaderns d��frica.
M�s recentment, ha introdu�t en la seva obra reflexions complexes sobre el seu entorn privat: el seu taller, la seva biblioteca, etc. Barcel� t� una forta relaci� amb les coses que l�envolten, de les quals pren idees per crear el seu art.
Un altre �mbit destacat de la seva activitat art�stica �s la il�lustraci� de llibres, cap�tol en el qual destaca La Divina Com�dia de Dante i obres de Paul Bowles, Dami� Huguet, Andreu Morell i Enrique Juncosa, entre altres.
El 1996 fou objecte d�una doble exposici� retrospectiva celebrada als museus parisencs del Jeu de Paume i el Centre Pompidou.
�Gran Elefant Dret� (2009), est�tua de bronze traslladada a Barcelona per a l�exposici� �La solitude organisative� realitzada al CaixaForum.
Entre els seus darrers projectes destaquen l�elaboraci� d�un mural cer�mic en una capella de la Catedral de Palma (mar� del 2007) i la c�pula de la Sala dels Drets Humans de l�ONU al Palau de les Nacions de Ginebra (juny del 2008).