![]() ![]() |
|
Gravat E.A. Signat 56 x 76 cm 1987 Enmarcat Preu: € |
Agressiu i provocador i d’una figuració descomposada. Miquel Barceló, pintor sòlid i d’una extremada creativitat, es un clar exponent en el panorama artístic internacional.
BIOGRAFIA DE MIQUEL BARCELÓ:
Barceló va néixer a Felanitx (Mallorca) el 8 de gener de 1957.
Fill de Francisca Artigues des de petit va estar en contacte amb la pintura, ja que vivia entre els pinzells i els colors de la seva mare, que era pintora en la tradició paisatgística mallorquina.
Un viatge a París el 1970 li permet descobrir l’art brut, un estil que deixarà una forta influència en les primeres obres que presenta en públic. A Palma, va formar part de l’anomenat Taller Llunàtic i del col·lectiu aplegat entorn de la revista “Neon de Suro”.
Barceló format a Palma (1972-73) i a Barcelona (1974), adquirí notorietat internacional arran de la Biennal de São Paulo (1981) i, sobretot, de la Documenta 7 de Kassel (1982), en la qual exposà obres primerenques en què es reflectia l’influx del neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana.
La seva pintura, sempre dins el marc del figurativisme, incorpora nombrosos referents culturals. Entre els més destacables en una primera etapa, el rerefons mediterrani, i arran d’una prolongada estada a Mali el 1988, el paisatge i la forma de vida africans. Els records de la seva peripècia vital africana queden reflectits al llibre Quaderns d’Àfrica.
Més recentment, ha introduït en la seva obra reflexions complexes sobre el seu entorn privat: el seu taller, la seva biblioteca, etc. Barceló té una forta relació amb les coses que l’envolten, de les quals pren idees per crear el seu art.
Un altre àmbit destacat de la seva activitat artística és la il·lustració de llibres, capítol en el qual destaca La Divina Comèdia de Dante i obres de Paul Bowles, Damià Huguet, Andreu Morell i Enrique Juncosa, entre altres.
El 1996 fou objecte d’una doble exposició retrospectiva celebrada als museus parisencs del Jeu de Paume i el Centre Pompidou.
“Gran Elefant Dret” (2009), estàtua de bronze traslladada a Barcelona per a l’exposició “La solitude organisative” realitzada al CaixaForum.
Entre els seus darrers projectes destaquen l’elaboració d’un mural ceràmic en una capella de la Catedral de Palma (març del 2007) i la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l’ONU al Palau de les Nacions de Ginebra (juny del 2008).