Biografia:
Carlos Bécquer Domínguez
Barcelona, 1889 – 1968
Carlos Bécquer Domínguez va ser un pintor, carterista i dibuixant il·lustrador, nascut a Barcelona i amb una vida artística i creativa que ho va portar a destacar en diferents disciplines.
Nieto del pintor Valeriano Bécquer i nebot de Gustavo Adolfo Bécquer, encara que va néixer a Barcelona, va viure a Sevilla fins als set anys, quan va tornar a Barcelona. Entre els onze i els divuit anys va residir a Madrid, on va rebre classes de Rafael Arroyo. Encara que va estudiar a l’Escola de Belles arts de Barcelona, sempre es va considerar un autodidacta, atribuint el seu aprenentatge a la seva afició per prendre apunts del natural en moviment.
Va dominar tècniques com l’oli, l’aquarel·la i el gouache, sent també un destacat plumista en els seus treballs com a dibuixant.
En 1907, va presentar el seu Autoretrat en l’Exposició d’Autoretrats organitzada pel Real Cercle Artístic de Barcelona, guanyant premis en retaules i en Llotja.
A partir de 1909, va residir durant dotze anys a París, col·laborant com a il·lustrador en l’editorial Hachette i participant regularment en els Salons artístics. Va exposar en la Prefectura de Belles arts del Bulevard Voltaire i després va viatjar al Magreb abans de tornar a Barcelona.
Va participar en les Exposicions de Primavera de Barcelona (1934-1935), obtenint premis com Barcelona vesteixi pels seus artistes del Cercle Artístic. Va exposar en La Pinacoteca i la Sala Gaspar, entre altres llocs.
Especialitzat en el dibuix d’animals, va destacar per les seves excepcionals representacions gràfiques basades en un profund coneixement de l’anatomia i una habilitat única per a capturar el moviment.
El seu renom en el dibuix d’animals va ser tan gran que va ser admès com a soci en el club L’Arca de Noè, reservat per a aquells amb un cognom que coincidís amb el nom d’un animal.
Carlos Bécquer Domínguez va ser un destacat il·lustrador de llibres infantils i juvenils per a les editorials Araluce i Bagués a Barcelona.
A més de la seva labor artística, va impartir classes de pintura i dibuix, i va col·laborar en revistes infantils de gran popularitat fins a 1938, com En Patufet, Virolet i Esquitx. La seva contribució al món artístic i literari infantil perdura com a part fonamental del seu llegat creatiu.