Artistes +


Horari

Bores

1


BIOGRAFIA DE FRANCISCO BORES:
Madrid 1898 - París 1972

Francisco Bores, després d’abandonar les carreres d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports i Dret, des de 1916 es va dedicar exclusivament a la pintura.

Cap a 1923, Bores va entrar en contacte amb el moviment ultraista a Madrid, va assistir a les tertúlies dels cafès Pombo i Gijón, alhora que col·laborava amb xilografies en diverses revistes com Alfar, Horizonte i Revista de Occidente.
El 1925 va participar en l’Exposició d’Artistes Ibèrics i aquest mateix any es va traslladar a París, on va fixar la seva residència. Allà va formar part del grup d’artistes espanyols establerts allà, entre els quals hi havia Hernando Viñes i Pancho Cossío, que donaria lloc al grup anomenat Escola de París.

Durant la seva estada a la capital francesa, Bores va assimilar la influència de diverses avantguardes, com el cubisme de Picasso o Gris, el postimpressionisme de Cèzanne i el fauvisme de Derain i Matisse.
D’aquesta manera, la seva producció artística va evolucionar des d’una primera etapa, de 1925 a 1928, sota la influència del cubisme (Natura morta sobre la paret, 1927), del surrealisme (La dansa de les corbates, 1927) i de l’abstracció (Composició, 1927). De 1929 a 1933 va reprendre la figuració, però reduïda a l’essencial, despullada de tot contingut anecdòtic o descriptiu. És l’etapa de la pintura-fruita. A partir de 1934 va evolucionar cap a una tornada als interiors i a les síntesis espacials, període en què va cultivar una pintura molt lírica centrada en escenes d’interior i bodegons, amb influència del fauvisme en l’ús del color en obres com Dona a la seva habitació (1937).

Sense cap mena de dubte, Francisco Bores és un dels representants més importants de l’anomenada Escola de París i la seva obra està representada en els museus més rellevants d’Europa.

PAYPAL
MRV
Facebook  Twiter  Pinterest  Google Maps