Artistes +


Horari

Brossa

1

BIOGRAFIA DE JOAN BROSSA:

(Barcelona 1919-Barcelona 1998)

Brossa és considerat un dels artistes més avantguardistes i prolífics. Fill únic d’un gravador, el seu pare li va contagiar la passió pel teatre i les arts escèniques des de la seva infantesa. Tanmateix, la mort del seu pare el va portar a la influència de la família de la mare, tradicional i conservadora, que li va proporcionar una educació clàssica. Brossa despreciava les escoles i els col·legis, "les coses importants s’aprenen, però no s’ensenyen", deia. El juliol de 1936, de manera forçosa, va haver de deixar l’escola. Amb 17 anys va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i el van traslladar a Lleida. Va ser precisament al camp de batalla on va començar la seva carrera literària.

Al principi eren notes, apunts biogràfics, impressions del front i també un text per animar als companys. Tots aquests escrits formarien part, anys més tard, del llibre "Trenta Divisió", publicat el 1950. Acabada la guerra, li toca fer el servei militar. Un cop acabat, Brossa està plenament integrat a la intel·lectualitat avantguardista. Fortament influït per Freud, es dedica a compondre a partir d’associacions lliures d’imatges de somnis.

En aquests primers treballs avantguardistes, Brossa introdueix elements clarament teatrals i es preocupa per l’absurd quotidià. Porta el surrealisme cap a temàtiques populars, però no perd de vista un horitzó polític, reivindicatiu i progressista, que l’acompanyarà sempre. Va col·laborar en la fundació del grup "Dau al Set" al costat de Tàpies, Cuixart, Tharrats, Ponç i Arnau Puig.

S’inicià en el neosurrealisme i després va seguir una línia de reflexió de la realitat i de poesia experimental i visual. Aquesta capacitat d’experimentació serà molt important durant els anys 1960 i 1975, quan Brossa fa el salt a la poesia visual. Es tracta d’un període clau en la seva vida, ja que començarà a col·laborar amb artistes com Joan Miró i Antoni Tàpies. Desenvoluparà un concepte lúdic i participatiu de la poesia, que trobarà la seva màxima expressió experimentant amb objectes. Pretén eludir les limitacions del llenguatge escrit per accedir a un nivell de representació simbòlica il·limitada. Així, la poesia pot ser una escultura, un cartell o una acció.

Durant la Transició, Brossa reprèn la seva poesia políticament compromesa, però la normalització de la vida democràtica posteriorment el porta cada vegada més cap a la plàstica. D’aquesta manera, l’obra de Brossa comença a allunyar-se gradualment del literari per endinsar-se en l’experimental. Una exposició a la Fundació Miró de Barcelona, l’any 1986, serà decisiva. El gran èxit obtingut li obre les portes a noves instal·lacions, nous objectes i a una nova etapa de fecunditat creativa. Els seus poemes en forma d’escultures arriben al carrer: a Barcelona destaquen "el Poema Visual Transitable", en el velòdrom de la Vall d’Hebron; "la Barcino", a la plaça de la catedral i l’"Antifaç" de la Rambla.

En aquests darrers anys de la seva vida és quan té més reconeixements. La seva contribució a la poesia, al teatre, al cinema i a les arts plàstiques comença a ser reconeguda i compresa pel món artístic espanyol i pel públic en general. L’obra de Brossa es considera una de les més avantguardistes de l’estat espanyol.

PAYPAL
MRV
Facebook  Twiter  Pinterest  Google Maps