Brossa, Joan

BIOGRAFIA DE JOAN BROSSA

(Barcelona, 1919 – Barcelona, 1998)

Joan Brossa és considerat un dels artistes més avantguardistes i prolífics de l'art i la literatura contemporanis a Espanya. el seu pare el va portar a la influència de la família materna, tradicional i conservadora, que li va proporcionar una educació clàssica. escoles, solia dir: “les coses importants s'aprenen, però no s'ensenyen”.

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, amb 17 anys, va ser mobilitzat per l'exèrcit republicà i traslladat al capdavant de Lleida. Va ser en aquest context on va començar la seva carrera literària, escrivint apunts biogràfics, impressions del front i textos per animar els seus companys, que anys més tard es recopilarien al llibre Trenta División (1950). Un cop acabada la guerra, va haver de fer el servei militar, però, un cop completat, Brossa va quedar plenament integrat a la intel·lectualitat avantguardista de l'època.

Fortament influït per Freud, va començar a treballar amb associacions lliures d'imatges i va crear una obra marcada pel surrealisme, centrada en l'absurditat quotidiana i amb un clar enfocament polític, reivindicatiu i progressista. Va ser un dels fundadors del grup Dau al Set, juntament amb Antoni Tàpies, Cuixart, Tharrats, Ponç i Arnau Puig.

Inicialment vinculat al neosurrealisme, va continuar explorant la realitat i va començar a experimentar amb la poesia visual a partir de la dècada de 1960. Aquest període va ser crucial per a Brossa, ja que va iniciar col·laboracions amb artistes de la talla de Joan Miró i Antoni Tàpies, desenvolupant un enfocament lúdic i participatiu de la poesia. D'aquesta manera, va aconseguir alliberar la poesia de les limitacions textuals per convertir-la en una forma d'expressió simbòlica il·limitada, transformant-la en escultura, cartells o accions.

Durant la Transició espanyola, Brossa va reprendre la seva poesia política, però amb el temps la normalització democràtica el va portar cada cop més cap a la plàstica. Als anys posteriors, l'obra de Brossa es va desplaçar gradualment de la literatura cap a l'art experimental. Una exposició a la Fundació Miró de Barcelona (1986) va ser un punt d´inflexió, marcant una nova etapa de fecunditat creativa i una gran acceptació popular. Les instal·lacions i els poemes en forma d'escultures van començar a ocupar l'espai públic: Poema Visual Transitable al Velòdrom de la Vall d'Hebron, Bàrcino a la Plaça de la Catedral i Antifaç a la Rambla de Barcelona.

Els últims anys de la seva vida van ser els de més reconeixement. La seva contribució al teatre, cinema, poesia i art plàstic va ser àmpliament reconeguda pel públic i pel món artístic espanyol. Avui, l?obra de Joan Brossa es considera una de les més significatives de l?avantguarda a Espanya.