Farreras, Francisco

BIOGRAFIA DE FRANCISCO FARRERES:

Barcelona, 7 de setembre del 1927.

Iniciat primerencament en l'activitat artística sota la direcció del pintor Antonio Gómez Cano de Múrcia (1940) i de Mariano de Cossío a l'Escola d'Arts i Oficis de Santa Creu de Tenerife (Canàries, 1941), cursa estudis de Belles Arts a l'Escola de Sant Ferran de Madrid, de la qual obté el 1949 el títol de Professor de Dibuix.

Viatges d'estudis a París, Bèlgica i Holanda el 1952-1954.

És a partir de l'any 1954 quan Farreras inicia professionalment la seva trajectòria artística, participant en múltiples exposicions col·lectives i començant a fer-ne d'altres individuals a Espanya ia l'estranger.

L'any 1956 guanya per concurs el projecte i l'execució de 13 pintures murals a la fresca per a la capella del Castell de les Navas del Marqués, Àvila.

Entre els anys 1958-1959, la pintura de Farreras és bàsicament geomètrica i de matèries gruixudes. Després d'aquest període, descobreix el paper de seda i les possibilitats que ofereix. Aquesta troballa l'impulsa a fer collages com a mitjà idoni d'expressió plàstica.

Als anys 60 és seleccionat pels Museus d'Art Modern i Guggenheim de Nova York, i la Tate Gallery de Londres, per figurar a les mostres de pintura espanyola que respectivament duran a terme.

L'any 1963, Farreras viatja a Escandinàvia i Mèxic per traslladar-se finalment a Nova York, on fixarà la seva residència durant dos anys.

El 1966 torna a Espanya, instal·lant-se als afores de Madrid, on viu i treballa actualment.

L'any 1982, Farreras realitza per encàrrec un gran mural-collage per a l'aeroport Madrid-Barajas. Aquest treball suposarà la ruptura momentània amb el collage, produint-se un canvi radical en la seva tasca artística. Inicialment té lloc una intensa producció de treballs volumètrics que anomena “coudrages”, realitzats amb fustes i teles cosides. La fragilitat materica d'aquests treballs el força a cercar materials més resistents. El cartró i la fusta es convertiran en la base dels seus darrers treballs.

A partir del 1988, abandonarà definitivament el collage per dedicar-se únicament als relleus de fusta.

El 1990, realitza per encàrrec un mural-relleu de 2.25 metres d'alçada per 10 metres de llargada per a l'Hotel Príncep d'Astúries a l'Illa de la Cartoixa, amb ocasió de l'EXPO.

Realitza exposicions personals a Santander, Sevilla, Còrdova, Granada, Madrid i també a Alemanya.

Així mateix, participa a les exposicions itinerants organitzades per Iberia sota el títol “L'Aire”, a través de diversos països llatinoamericans.

En estreta col·laboració amb la Galerie Scheffel de Bad Homburg, participa el 1994 a diverses fires internacionals: Colònia, Chicago, Frankfurt, etc. Viatja de nou als Estats Units, on realitza una exposició de relleus a la Galeria Peyton-Wright, de Santa Fe, Nou Mèxic.

També exposarà a la Galeria Rieder de Munic ia l'Antic Ajuntament de Lahr, Selva Negra, Alemanya.

El 1995, participa a la fira ARCO de Madrid amb un relleu de gran format, pel qual l'Associació de Crítics d'Art li concedeix el segon premi internacional com la millor obra exposada al certamen.

Un cop més, participa a les fires internacionals de Chicago, Colònia i Frankfurt. Nous viatges a França, Suïssa i Alemanya per exposar a galeries d'allà.

Exposa a la Caixa de Pamplona, amb motiu del 125è aniversari d'aquesta entitat. El 1998, Caixa Galícia li adquireix un relleu de 165 x 305 cm.

El 1999, participa en diverses exposicions col·lectives a Santander, Madrid, Pamplona, La Corunya i Berlín, a més de fer un gran viatge per l'oest americà.

Octubre 1999 – Gener 2000: Exposició retrospectiva al Centre Cultural de la Vila de Madrid. Medalla de L´Associació Madrilenya de Crítics d´Art a la millor exposició de l´any.

L'any 2004 comença una nova etapa en què el volum queda, en certa manera, marginat. Inicia una sèrie de treballs d'experimentació sobre superfícies gairebé planes i amb una intenció clara de síntesi.

Nombroses exposicions tindran lloc a Madrid, Lisboa, Porto i Munic. Francisco Farreras va morir a Madrid l'any 2021.