Graner, Lluís

Lluís Graner (Barcelona, 1863 – Barcelona, 1929)

Alumne de l'escola de Llotja, es va traslladar a París amb una beca atorgada per la Diputació (1886). Va ser premiat amb la tercera medalla a les exposicions universals de Barcelona (1888) i París (1889). Va ser membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França. Després del seu retorn a Barcelona (1891), va exposar tant a la seva ciutat com a Berlín, París, Madrid, Munic, Düsseldorf i altres ciutats europees fins al 1904.

Les seves pintures, d'estil realista a la forma, tenien com a tema la vida quotidiana dels humils. Obstinat a captar escenes interiors, jugava amb els efectes de llum, de vegades exagerats i teatrals. Sovint se'l situa en el grup dels pintors naturalistes, com Francesc Gimeno o Dionís Baixeras.

El 1904, els seus treballs van intentar ser una síntesi de totes les arts. A aquest efecte, va organitzar visions musicals, espectacles que combinaven poesia, música, escenografia i cinema, que va presentar a la Rambla, a la Sala Mercè, decorada pel seu amic Antoni Gaudí.

Paral·lelament, va fer les primeres projeccions de cinema parlat, mitjançant actors que, després de la pantalla, prestaven la veu.

Com a empresari dels Espectacles i Audicions Graner, va patir la ruïna econòmica, es va traslladar a Amèrica i va tornar a dedicar-se a la pintura. Va residir a l'Havana, São Paulo, Montevideo, San Francisco i el 1920 es va establir a Nova York. Va tornar a Barcelona el 1927. (enciclopedia.cat)