Martí i Alsina, Ramón

BIOGRAFIA DE RAMON MARTÍ i ALSINA:
Barcelona 1826 – Barcelona 1894
Pintor. Orfe de pare a l'edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques, Ramon Martí Alsina va poder estudiar dibuix a l'escola de Llotja (1840-44) i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia (1845). Al principi va combinar una gran activitat com a retratista, especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare, amb la traducció de llibres del francès i fins i tot escrivint drames en vers d'influència romàntica, que mai no van ser publicats.

Casat amb Carlota Aguiló (1860), Martí Alsina va aconseguir poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d'aritmètica i geometria a l'escola de Llotja (1852) i, més tard, la de dibuix de figura (1854).

Durant les seves estades a París, va conèixer les obres de Courbet, que a mitjans del segle XIX havia revolucionat el món pictòric de la capital francesa. Aquesta influència va portar Martí Alsina a crear un estil propi, analític, de màxim realisme formal en el dibuix, el color i la llum. La temàtica intentava reflectir, amb tota l'objectivitat possible, el món que l'envoltava, és a dir, el paisatge de Catalunya i els seus habitants. En un primer moment, Martí Alsina feia notes ràpides, preses directament del natural per després ser traslladades al llenç. Aquest fet el diferenciava daltres pintors que encara no sentien la necessitat de sortir dels seus tallers.

Martí Alsina va obtenir la tercera medalla (1858) i la segona medalla (1860) a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.

Elegit membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (1859), va dimitir set anys després (1866), per motius polítics derivats de les seves idees liberals i republicanes, combinades amb un ateisme sovint tenyit d'anticlericalisme, com reflecteixen els seus escrits i alguns de els seus olis. L'actitud militant que va adoptar durant tota la vida el va portar a renunciar a la càtedra de l'escola de Llotja (1870), càtedra que li va ser tornada per la Primera República (1873).

El realisme pur, característic dels primers temps de Martí Alsina, va ser substituït a finals dels anys seixanta per un estil sintètic, més efectista. També va ampliar la seva temàtica: a més dels retrats, paisatges i vistes urbanes, van començar a aparèixer figures i nus femenins, marines, natures mortes, al·legories, escenes de costums i fins i tot composicions històriques, com la monumental El gran dia de Girona, de gairebé onze metres d'amplada.

Després de la mort de la seva primera esposa (1878), Martí Alsina va residir més d'un any a París i va visitar Bèlgica i Holanda. De tornada a Barcelona, va organitzar diferents tallers, on treballaven col·laboradors de l'artista. Allí van realitzar pintures dirigides o retocades pel mestre. Tot i això, aquest sistema no va funcionar econòmicament, i amb el temps, el prestigi de Martí Alsina es va veure afectat. Es creu que el nombre d'olis signats per Martí Alsina ronda els 4.000.

Casat en segones núpcies amb Francisca Chillida (1889), els últims anys va tornar a ressorgir el geni solitari, que buscava noves formes d'expressió, amb una pinzellada desfeta, propera a l'impressionisme.

La importància de Martí Alsina es deu principalment al seu haver introduït el realisme a la pintura catalana, però també a la seva tasca com a mestre de tota una generació de nous pintors, a qui va inculcar un esperit de renovació. Vayreda, Urgell, Galofre, Tusquets, Pellicer, Torrescassana, Armet i Pahissa, entre els més coneguts, van passar pel taller de Martí Alsina i en van rebre la influència.

Martí Alsina ha estat considerat com a iniciador de l'escola catalana de pintura moderna.