Palencia, Benjamin

BIOGRAFIA DE BENJAMÍ PALÈNCIA

Nascut el 1894 a Barrax, Albacete, i mort el 1980.

Als 15 anys es va traslladar a Madrid, recolzat pel seu oncle, Rafael López Egüez, que va ser com una mena de protector o mecenes.

Allí, Palència es va mantenir al marge de la formació acadèmica i oficial, ja que no tenia relació amb la seva manera d'entendre l'art. Tot i això, assistia amb regularitat al Museu del Prado per contemplar les obres dels grans mestres de la pintura espanyola: El Greco, Velázquez, Zurbarán, Goya, entre d'altres.

Benjamí Palencia va conèixer nombrosos artistes de l'avantguarda espanyola de l'època, com Dalí, Alberti o el poeta Juan Ramón Jiménez, que va ser el seu segon gran defensor, col·laborant amb ell diverses vegades, com en la publicació del llibre Niños. França, on va conèixer Picasso, Miró, Braque, Gargallo, etc.

Palència va fer la seva aparició com a artista el 1925, formant part d'un grup que va participar a l'Exposició de la Societat d'Artistes Ibèrics al Palau del Retiro de Madrid, un dels esdeveniments més importants per a l'art espanyol de la primera meitat del segle XX . En aquesta mostra va obtenir un gran èxit i va ser ben rebut per la crítica.

Als seus inicis, va tenir contacte amb el surrealisme i altres tendències avantguardistes, i va aconseguir evolucionar cap a un realisme auster, combinat amb una paleta colorista. Durant aquests anys, Palència va realitzar bodegons i natures mortes, amb petites mostres cubistes. Aquesta tendència cap a la geometrització es va combinar amb el nou realisme i es va conèixer com a “retorn a l'ordre”. A poc a poc, però, la seva obra va assolir la maduresa, començant a dedicar-se a la pintura de paisatges castellans.

Va ser fundador, juntament amb l'escultor Alberto Sánchez i diversos joves artistes i escriptors, de l'Escola de Vallecas, en la qual va realitzar una magnífica síntesi entre tradició i avantguarda. D'aquesta manera, Palència esdevingué un dels artífexs del ressorgiment del paisatge castellà.

Durant la Guerra Civil va romandre a Madrid i, a partir d'aquell moment, es va dedicar a treballar a la pintura de paisatge, reiniciant una segona Escola de Vallecas el 1942.

A poc a poc, la seva pintura es va tornar més intensa i potent, les formes van adquirir més volum i va augmentar la preocupació pels aspectes lumínics. Durant aquesta segona gran etapa de la seva vida, Benjamí Palencia va fer nombroses exposicions a Espanya ia l'estranger. El 1974 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i, uns anys després, va formar part de la de Sant Jordi de Barcelona.