Pérez Villalta

BIOGRAFIA DE GUILLERMO PÉREZ VILLALTA

Va néixer a Tarifa (Cadis) el 1948.

Va iniciar la carrera d'arquitectura, però la va abandonar per dedicar-se a la pintura.

Becat pel Ministeri de Cultura el 1975 i per la Fundació Juan March el 1980, Pérez Villalta va obtenir una beca del Ministeri d'Afers Estrangers per a l'Acadèmia de Belles Arts d'Espanya a Roma.

La seva obra és molt literària, recorrent sempre a mites o llegendes clàssiques. Formalment, treballa i elabora les seves peces de manera minuciosa, gairebé com a brodats amb imatgeria religiosa. Destaca la presència constant de l'autoretrat, immers en el simbolisme ocult a l'entorn en què situa els personatges.

Pérez Villalta va pertànyer a l'anomenada Nova Figuració Madrilenya dels 80, que reivindicaven el retorn a la pintura davant de les noves tendències conceptualistes del moment. No és aliè a la politització de la pintura d´aquella dècada. A “Evolució”, aborda el tema de l'origen de l'home, el seu aïllament i la seva essència última, utilitzant la metàfora d'un nautilus fossilitzat, un ésser que es deixa endur pel ritme dels corrents. Reflexiona sobre l'evolució i el futur de l'home, perdut en l'infinit i la pròpia aritmètica.

Col·leccions permanents (Selecció):

Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid)
Museu Espanyol d'Art Contemporani de Sevilla
Museu de Belles Arts de Bilbao