Ponç, Joan

És l'artista pioner a interpretar el món màgic. Al seu univers tan personal posseeix un llenguatge místic i oníric on la llibertat sempre és present.

BIOGRAFIA DE JOAN PONÇ: Pintor català, va néixer a Barcelona el 1927 i va morir a Saint-Paul-de-Vence el 1984.

El 1943, Ponç va començar a estudiar pintura al taller de Ramon Rogent, pintor per qui sempre va tenir una gran admiració. En aquella època va conèixer Joan Vinyals, antiquari, que es va convertir en el seu primer marxant.

Als 20 anys ja va realitzar la seva primera exposició i va conèixer el poeta Josep Vicenç Foix, el poeta i dramaturg Joan Brossa, el crític i filòsof Arnau Puig i el tipògraf Enric Tormo.

Juntament amb Francesc Boadella, Joan Brossa, Jordi Mercader, Arnau Puig i Enric Tormo, el 1947 Joan Ponç va fundar la revista Algol, de la qual va aparèixer un únic número. Algol va ser l'embrió de la Revista Dau al Set, de la qual Ponç va arribar a ser director.

Després d'una breu estada a París de la mà de Joan Miró, una menció a la Biennal de São Paulo de 1955 li va facilitar una beca per estudiar al Brasil. Josep Guinovart, Jaume Muxart, Mercade, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats.

Deu anys més tard, el 1965, Ponç aconseguiria el Gran Premi Internacional de Dibuix de la Biennal de Són Paulo.

La seva obra, sempre detallista i minuciosa, és un reflex fidel de la seva vida turmentada. Ens presenta imatges fantasmagòriques i torturades, en què el subconscient és el protagonista. Per a Ponç, l'art no és sinó una introducció al misteri i als secrets de l'esperit.

Joan Ponç va exposar a Barcelona, Nova York, París, Rio de Janeiro, Bonn, Ginebra, Tòquio i Madrid, entre altres llocs.