Sicilia, Josep Maria

BIOGRAFIA DE JOSEP MARIA SICILIA:

Madrid, 1954

“És un dels representants més significatius de la pintura espanyola dels anys vuitanta. Va començar la seva carrera artística estudiant a l'Escola de Belles Arts de San Fernando a Madrid per després instal·lar-se a París el 1980. Allà va coincidir amb dos artistes espanyols més, Miquel Barceló i Miguel Ángel Campano, també referents, amb José Manuel Broto i Ferrán García Sevilla, de la pintura espanyola d´aquella època.

Des de la seva arribada a França, l'artista treballa en grans formats i la seva pintura revela una evolució constant. El seu treball s'organitza en sèries pictòriques on es troben reunides naturaleses mortes i representacions d'eines i utensilis domèstics (aspiradores, planxes, tisores, galledes, etc.); així com vistes a paisatges urbans de Madrid i París.

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, va aconseguir reconeixement a Espanya, França i també Nova York, amb pintures marcades per la llibertat del gest, la violència del color i el dinamisme del traç. de París, la presentació de la seva obra a Espanya el 1984 pel galerista Fernando Vijande i la seva exposició individual a la galeria Blum Helman de Nova York el 1985, marquen els inicis d'una trajectòria que ha aconseguit trobar un lloc consolidat a la història de la pintura contemporània espanyola.

El conjunt d'obres d'aquesta exposició al Palau de Velázquez de Madrid consta de vint-i-sis teles majoritàriament de tres metres i format quadrat, als quals s'hi afegeix un grup de setze obres dividides en dues sèries amb format allargat i gran alçada. Totes formen part de l'obra més recent de Josep Maria Sicília, resultat d'un llarg període de recerca i testimoni d'una transformació profunda.

La imatge de la flor, que apareix per primera vegada als seus treballs a Nova York, és un dels pocs rastres figuratius que separen l'artista de l'abstracció completa i és el motiu que domina aquesta mostra. Les teles presents a l'exposició, realitzades totes amb acrílic, resumeixen una manera de concebre la pintura hereva de l'art geomètric, alhora que s'entrellacen aires de família que remeten a l'expressionisme abstracte.

El mateix artista ha participat activament en la selecció de les obres que componen aquesta exposició, de les quals ja se'n va presentar una part al CAPC Musée d'art contemporain de Bordeus a finals de 1987. Aquests treballs han arribat ara a les sales del Palau de Velázquez com a grup compacte de pintures que mostren una Sicília de sòlida carrera i llarg recorregut. (www.museoreinasofia.es)”