Subirachs, Josep Maria

“Considerat un dels grans escultors contemporanis, ha creat conscientment un llenguatge propi, estructurat i sòlid com a idioma universal.

BIOGRAFIA DE JOSEP MARIA SUBIRACHS (1927-2014)
Subirachs neix a Barcelona l'11 de març del 1927.
Escultor, dibuixant i gravador, va treballar com a aprenent al taller d'E. Monjo (1942-1947) i va ser alumne lliure a l'”Escola de Belles Arts” de Barcelona (1945). Tot i això, el seu autèntic mestre va ser Enric Casanovas (1947-1948), de qui va heretar un estil de caràcter mediterrani inspirat en Maillol. Amb vint-i-un anys, Subirachs fa la primera exposició individual a la Casa del Llibre de Barcelona. La seva estada a París el 1951 i la seva posterior residència a Bèlgica, del 1954 al 1956, van contribuir a la seva formació professional i al coneixement plural de les arts plàstiques de la segona meitat del segle XX.

En la recerca de la seva pròpia personalitat, la formació mediterrània va donar lloc a un expressionisme que l'artista va mostrar als primers Salons d'Octubre barcelonins (1949-1957) amb la seva obra “Europa”, on també van participar Cuixart , Guinovart, Ponç, Ràfols Casamada, Tàpies i Tharrats, entre d'altres. Ràpidament, l'obra de Subirachs entra en un procés d'esquematització i deformació que desembocarà a l'abstracció. D'aquesta època són “Forma 212” i “Evocació Marinera”, les dues primeres escultures abstractes que es col·loquen a l'aire lliure a la ciutat de Barcelona. En aquestes obres ja aprofundeix el peculiar tractament de textures, que és un dels seus recursos preferits per crear contrastos i expressivitat. El 1959, Subirachs rep l'encàrrec d'esculpir la façana i les portes del Santuari de la Mare de Déu del Camí, a Lleida, obra en què introduirà un parèntesi figuratiu a la seva línia creativa. Aquestes escultures en bronze, esveltes i esquemàtiques, anuncien ja la seva evolució posterior cap a un neofigurativisme en què barreja figura i abstracció de manera absolutament personal. En aquesta fase, Subirachs empra la dialèctica còncau-convexa en obres on el buit adquireix el seu propi espai en contrast amb la massa. D'aquesta època destaca el monument a Narcís Monturiol (1963) a Barcelona, ​​primera escultura ubicada en un lloc públic concebuda en l'estil de la nova figuració.

Les seves creacions han obtingut un reconeixement públic considerable. Va rebre encàrrecs importants com la façana de l'Ajuntament de Barcelona (1969), el monument a Mèxic a Mèxic DF (1968), el monument a les Olimpíades a Lausana (1983), el recobriment escultòric de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona (des de 1986 fins a l'actualitat), Unió d'Orient i Occident a Seül (1989) i el monument a Francesc Macià a la Plaça Catalunya de Barcelona (1991).

Ha utilitzat tota mena de materials: terracota, bronze, fusta, ferro, pedra, fibrociment, formigó, marbre, coure, vidre, alumini, ivori i acer. Com a gravador, ha treballat l'aiguafort, la litografia, la serigrafia, el linòleum i la punta seca. L'obra de Subirachs es caracteritza per un alt domini de la tècnica i una gran escrupolositat formal. El fascina la mitologia arrelada a la tradició greco-llatina, jueva o cristiana, i en aquest sentit, sovint trobem a la seva obra elements clàssics: cariàtides, esfinxs, capitells, fornícules, motllures, obeliscs, piràmides i balustrades. A nivell conceptual, s'inclina per la ironia, la paradoxa visual, l'erotisme i els contrastos. Ha creat conscientment un llenguatge propi, estructurat i sòlid com a idioma universal. Sens dubte, Subirachs és un dels grans creadors del nostre temps.”