Junyent, Oleguer

• 

  Ref 4298

  3.300 €

• 

  Ref 3399

  2.800 €

OLEGUER JUNYENT I SANS
(Barcelona 1876 - Barcelona 1956)

Es va formar a l’Academia de la Llotja de Barcelona (1890 -1895) i va ser amic dels principals pintors del Modernisme com Miquel Utrillo, Ramon Casas, Isidre Nonell i Picasso.

Fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger català. Conegut per ser l’autor del famós llibre Roda el món i torna al Born. Fou germà del pintor i crític d’art Sebastià Junyent, i nét de Sebastià Junyent i Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins de finals del xix.

L’any 1899 marxa cap a París, i durant dos anys treballa al taller de l’escenògraf Eugène-Louis Carpezat, quan aquest es troba en l’apogeu de la seva carrera. Durant la seva estada a París l’any 1900, va conviure amb Canals, Sunyer, Nonell i Anglada Camarasa.

Entre els anys 1899 i 1933 es dedicà professionalment a l’escenografia, creant més de quaranta obres, una bona part de les quals per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Destaquen les escenografies del Teatre Íntim d’Adrià Gual i del Teatre Victoria, com l’Auca del Sr. Esteve (1917).

Les seves realitzacions van tenir sempre molt ressò i van ser destacades per la premsa de l’època.

Després de viatjar per Europa i d’instal·lar-se a París, on fou deixeble de Carpezat, emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born (1910). Posteriorment, publicà Viaje de un escenógrafo a Egipto (1919) i Mallorca, fotografías de la "Illa Daurada" (~1920). El 1934 va fer les il·lustracions per al llibre infantil La Venjança Catalana editat per Llibreria Catalònia.

La seva intervenció en el camp de les arts aplicades com a decorador d’interiors va ser molt destacada. Va realitzar les pintures murals i les vidrieres del palauet de Salvador Andreu.

L’any 1900 junt amb l’ebenista i decorador d’interiors Gaspar Homar i Pau Roig i Cisa participarà en la decoració de la Casa Burés treball que finalitzarà en 1906, on Junyent fa sis pintures murals sobre contes infantils d’origen germànic per a la "sala dels nens", un saló d’uns 60 m2. Col·labora també en el projecte del mobiliari amb Gaspar Homar amb dissenys de caràcter víking, a la manera de les talles de les esglésies noruegues, difoses a través del Pavelló dedicat a Escandinàvia a l’Exposició Universal de París de 1900.

Entre els anys 1903 i 1905 intervé de manera notable en la decoració del Cercle del Liceu dissenyant la porta d’entrada al rebedor de la planta baixa, la porta de l’ascensor modernista del pis principal, els agafadors de les portes d’una part del Cercle, els arrambadors de marbre i les baranes de llautó de l’escala que porta al pis principal. Decora el vestíbul del pis principal i el rebedor de la planta baixa (1903-1905) junt amb l’arquitecte Juli Batllevell, on destaquen els quatre vitralls de tema wagnerià realitzats entre 1903 i 1904.

En el Cercle del Liceu també intervé a la sala anomenada "la Peixera" amb unes pintures murals que decoren l’espai. Representen una vista de Barcelona des del Tibidabo que continua amb la comarca del Barcelonès, amb les fàbriques i les xemeneies fumejant envoltades d’elements florals i vegetals, cactus florits, magraners, roures, ametllers florits, tarongers i pomeres.

Va intervenir en la remodelació de l’antiga seu del Círculo Ecuestre, on va realitzar uns plafons decoratius amb motius referents als jardins del Laberint del marquès d’Alfarràs, els del Palau de Luxemburg, els del Gran Casino de Vichy i els d’una quinta italiana, corresponents a cadascun dels quatre costats de la sala.

Junt amb el seu amic Maurici Vilumara decorà la Caixa Vilumara, propietat de la família d’aquest darrer, a la nova seu de la Rambla (actual Museu de Cera).

Oleguer Junyent fou assessor artístic de l’Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques i General Espanyola de 1915.

També fou l’assessor artístic i un personatge clau en l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, per a la qual treballà catorze anys.

Junt amb Lluís Plandiura, Miquel Utrillo, Domènec Carles, Ricard Canals, Francesc Labarta, i Francesc d’Assís Galí va ser el creador del Poble Espanyol. Tots ells van pensar en la necessitat de reunir a l’Exposició tot allò pintoresc i alhora de valor artístic que hi havia a Espanya.

Durant trenta anys Junyent fou el gran mestre de les decoracions efímeres de les festes de Barcelona, organitzant desfilades, festes espectaculars a l’aire lliure, decorant els espais, programant els actes, etc. També rebé nombrosos encàrrecs de la burgesia catalana per l’organització de les seves efemèrides i commemoracions particulars.

L’any 1933 mesos abans del viatge a Grècia, en companyia de Francesc Cambó, a bord del iot Catalònia, propietat del polític català, decidí deixar la seva reeixida carrera com escenògraf a la qual s’havia dedicat més de trenta anys, per centrar la seva atenció en la pintura de cavallet.

Va participar en les grans mostres col·lectives oficials de Barcelona: a La Segona Exposició de Belles Arts de 1894, a la Tercera Exposició de Belles Arts de 1896 i a la IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de 1898.

L’any 1899 exposa per primera vegada en una petita sala d’exposicions que La Vanguardia tenia a Les Rambles i el 1906 continuant amb les col·lectives participa en l’"Exposició de les modernes arts i lletres catalanes" celebrada a la seu de la Lliga Regionalista.

Pel que fa als reconeixements rep una primera medalla a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1907. El 1910 participa en l’"Exposición de retratos antiguos y dibujos modernos y modernos" de la ciutat comtal.

L’any 1909 de retorn del seu llarg viatge al voltant del món, que el va fer tan popular, exposa al Faianç Català, una sèrie de dibuixos, aquarel·les i pintures realitzades durant la seva travessa que van tenir un gran ressò en la Barcelona d’aquell moment.

El mes de març de 1917 exposa a les Galeries Laietanes. El 1922 i al 1923 participa en una col·lectiva a les Galeries Dalmau de Barcelona.

L’any 1924 exposà a les Galeries Laietanes on va presentar un total de trenta-cinc obres que s’agrupaven en tres temàtiques: Mallorca, Girona i els viatges amb el Catalònia, de fet aquests seran els seus grans temes al llarg de la seva vida com a pintor.

La tardor de l’any 1925 tornà a exposar a les Galeries Laietanes i seguirien altres a les mateixes galeries els anys 1927 i 1930.

Va concórrer al Saló de Tardor de la Sala Parés de l’any 1926.

El 1927 participa en l’exposició col·lectiva de primavera del Reial Cercle Artístic i també a la col·lectiva del Saló de Tardor de la Sala Pares.

El 1928 va organitzar una mostra al seu taller de dibuixos, aquarel·les i estudis a l’oli dibuixats o pintats durant el viatge que va fer en el seu moment al voltant del món.

Obtingué una segona medalla a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 en la secció de pintura, dibuix i gravat.

El mes de desembre de 1930 va guanyar el premi del concurs “Barcelona vista pels seus artistes” celebrat al Palau de les Arts Decoratives amb una obra que avui es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El Gran Teatre del Liceu va organitzar el 1931 una exposició retrospectiva amb un nombre important d’artistes entre ells Oleguer Junyent.

L’any 1932 fou molt prolífic per l’artista. Va presentar una exposició de pintures a la Sala Busquets a on destacaven els paisatges urbans i les marines pintats a l’oli amb una pinzellada ràpida i intensa, que sobresortien per damunt dels seus apunts, dibuixos i aquarel·les que havien estat tan coneguts del públic des de feia anys. Ara semblava que la pintura de cavallet tenia molt més pes en la seva producció. Seguirà una col·lectiva a la Sala Avinyó i concorrerà al Saló de Primavera de Barcelona de 1932, 1934, 1935 i 1936 organitzats per la Junta Municipal d’Exposicions d’Art.

Serà assidu a les exposicions col·lectives de l’associació de Les Arts i els Artistes celebrades a La Pinacoteca durant els anys 1932, 1933, 1934 i 1935 que celebrà el XXV aniversari de la seva fundació.

L’any 1932 repetirà a la Sala Busquets presentant les seves pintures i dibuixos de l’Adriàtic des del "Catalònia" i el 1934 a la mateixa sala 125 apunts i dibuixos acolorits de les costes italianes i iugoslaves de l’Adriàtic, de l’arxipèlag grec i de la Grècia continental.

En la seva faceta com a pintor, es va dedicar sobretot als paisatges, molts realitzats a Mallorca, a on tenia una finca i a Eivissa. També els seus continuats viatges amb el iot Catalònia d’en Cambó al llarg de la Mediterrània foren motius dels seus quadres.

Participa en les mostres dels nous salons de la Sala Busquets durant la temporada de 1933 i 1934 amb una exposició col·lectiva d’art català actual. Just abans de l’esclat de la guerra civil exposarà a la sala "Oasis" i a les Galeries Syra amb una col·lectiva sobre el circ en les arts plàstiques.

Encara durant la guerra civil serà present al Saló de Tardor de 1938 a la Sala d’Exposicions del Casal de Cultura organitzat per la Junta d’Exposicions d’Art de la Generalitat de Catalunya.

Fou company de viatges de Francesc Cambó i el seu conseller artístic.

L’any 1925 va ser president del Reial Cercle Artístic de Barcelona.