Marti Alsina

• 

  Ref 2075

  Preu: Consultar
• 

  Ref 3684 La indolencia

  Preu: Consultar
• 

  Ref 3867 Marina

  Preu: Consultar

BIOGRAFIA DE RAMON MART� i ALSINA:
Barcelona 1826 - Barcelona 1894
Pintor. Orfe de pare a l�edat de vuit anys, malgrat les dificultats econ�miques Ramon Marti Alsina pogu� estudiar dibuix a l�escola de Llotja (1840-44) i obtenir alhora el t�tol de batxiller en filosofia (1845). Al comen�ament combin� una gran activitat com a retratista �especialment a Matar�, la ciutat natal de la seva mare� amb la traducci� de llibres del franc�s i, fins i tot, escrivint drames en vers d�influ�ncia rom�ntica, que no arribaren a �sser mai publicats.

Casat amb Carlota Aguil� (1860), Marti Alsina va obtenir poc temps despr�s, per oposici�, la c�tedra de professor d�aritm�tica i geometria a l�escola de Llotja (1852) i, m�s endavant, la de dibuix de figura (1854).

Durant les seves escapades a Par�s va con�ixer les obres de Courbet, que a mitjans del s. XIX havia revolucionat el m�n pict�ric de la capital de Fran�a. Aquesta influ�ncia va portar a Marti Alsina a crear un estil propi, anal�tic, del m�xim realisme formal en el dibuix, el color i la llum.
La seva tem�tica intentava reflectir, amb tota l�objectivitat possible, el m�n que l�envoltava, �s a dir, el paisatge de Catalunya i els seus habitants. En un primer moment, Marti Alsina feia unes notes r�pides, preses directament del natural per a �sser passades despr�s a la tela. Aquest fet el diferenciava dels altres pintors que no havien sentit encara la necessitat de sortir dels seus tallers.

Marti Alsina va aconseguir tercera medalla (1858) i segona medalla (1860) a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid.

Elegit membre de l�Acad�mia de Belles Arts de Barcelona (1859), dimit� set anys despr�s (1866), per motius pol�tics, derivats de les seves idees liberals i republicanes, combinades amb una ateisme tenyit moltes vegades d�anticlericalisme, com reflecteixen els seus escrits i alguns dels seus olis. L�actitud militant que adopt� durant tota la vida el va portar a renunciar a la c�tedra de l�escola de Llotja (1870), c�tedra que li fou retornada per la Primera Rep�blica (1873).

El realisme pur, caracter�stic dels primers temps de Marti Alsina, s�n substitu�ts a la fi dels anys seixanta per un estil sint�tic, m�s efectista. Tamb� amplia la tem�tica: a m�s dels retrats, els paisatges i les vistes urbanes, apareixen figures i nus femenins, marines, natures mortes, al�legories, escenes de costums i fins i tot composicions hist�riques, com la monumental El gran dia de Girona, de prop d�onze metres d�ampl�ria.

En morir la seva primera dona (1878), Marti Alsina va residir m�s d�un any a Par�s, i va visitar B�lgica i Holanda. De tornada a Barcelona, va organitzar diferents tallers, on treballaven col�laboradors de l�artista. Alla van dur a terme pintures dirigides o retocades pel mestre. Aquest sistema, pero, no va funcionar econ�micament, i a la llarga el prestigi de Marti Alsina se�n va ressent�. Es creu que el nombre d�olis signats per Mart� Alsina esta al voltant dels 4 000.

Casat en segones noces, amb Francisca Chillida (1889), els darrers anys va tornar a ressorgir el geni solitari, que cercava noves formes d�expressi�, amb una pinzellada desfeta, pr�xima a l�impressionisme.

La import�ncia de Mart� Alsina es deu principalment al fet d�haver introdu�t el realisme en la pintura catalana, per� tamb� a la labor com a mestre de tota una generaci� de nous pintors, en els quals va inculcar un esperit de renovaci�. Vayreda, Urgell, Galofre, Tusquets, Pellicer, Torrescassana, Armet i Pahissa, entre els m�s coneguts, passaren pel taller de Marti Alsina i en reberen la influ�ncia.

Marti Alsina ha estat considerat l�iniciador de l�escola catalana de pintura moderna.