Artistes +


Horari

Marti Alsina

1


BIOGRAFIA DE RAMON MARTÍ i ALSINA: Barcelona 1826 - Barcelona 1894 Pintor. Òrfà de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques Ramon Martí Alsina va poder estudiar dibuix a l’escola de Llotja (1840-44) i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia (1845). Al començament va combinar una gran activitat com a retratista, especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare, amb la traducció de llibres del francès i fins i tot escrivint drames en vers d’influència romàntica, que mai van ser publicats.

Casat amb Carlota Aguiló (1860), Martí Alsina va obtenir poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja (1852) i, més endavant, la de dibuix de figura (1854).

Durant les seves escapades a París va conèixer les obres de Courbet, que a mitjans del segle XIX havia revolucionat el món pictòric de la capital de França. Aquesta influència va portar a Martí Alsina a crear un estil propi, analític, del màxim realisme formal en el dibuix, el color i la llum. La seva temàtica intentava reflectir, amb tota l’objectivitat possible, el món que l’envoltava, és a dir, el paisatge de Catalunya i els seus habitants. En un primer moment, Martí Alsina feia unes notes ràpides, preses directament del natural per ser després passades a la tela. Aquest fet el diferenciava dels altres pintors que encara no havien sentit la necessitat de sortir dels seus tallers.

Martí Alsina va aconseguir la tercera medalla (1858) i la segona medalla (1860) a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid.

Elegit membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona (1859), va dimitir set anys després (1866), per motius polítics derivats de les seves idees liberals i republicanes, combinades amb un ateisme tenyit sovint d’anticlericalisme, com reflecteixen els seus escrits i alguns dels seus òleos. L’actitud militant que va adoptar durant tota la vida el va portar a renunciar a la càtedra de l’escola de Llotja (1870), càtedra que li va ser retornada per la Primera República (1873).

El realisme pur, característic dels primers temps de Martí Alsina, va ser substituït a la fi dels anys seixanta per un estil sintètic, més efectista. També va ampliar la temàtica: a més dels retrats, els paisatges i les vistes urbanes, van aparèixer figures i nus femenins, marines, natura morta, alegories, escenes de costums i fins i tot composicions històriques, com la monumental "El gran dia de Girona", de prop de onze metres d’amplària.

En morir la seva primera dona (1878), Martí Alsina va residir més d’un any a París i va visitar Bèlgica i Holanda. De tornada a Barcelona, va organitzar diferents tallers, on treballaven col·laboradors de l’artista. Allà van dur a terme pintures dirigides o retocades pel mestre. Aquest sistema, però, no va funcionar econòmicament, i a la llarga el prestigi de Martí Alsina es va ressentir. Es creu que el nombre d’olis signats per Martí Alsina està al voltant dels 4,000.

Casat en segones núpcies, amb Francisca Chillida (1889), els darrers anys va tornar a ressorgir el geni solitari, que buscava noves formes d’expressió, amb una pinzellada desfeta, propera a l’impressionisme.

La importància de Martí Alsina es deu principalment al fet d’haver introduït el realisme en la pintura catalana, però també a la seva tasca com a mestre de tota una generació de nous pintors, als quals va inculcar un esperit de renovació. Vayreda, Urgell, Galofre, Tusquets, Pellicer, Torrescassana, Armet i Pahissa, entre els més coneguts, van passar pel taller de Martí Alsina i en van rebre la influència.

Martí Alsina ha estat considerat l’iniciador de l’escola catalana de pintura moderna.

PAYPAL
MRV
Facebook  Twiter  Pinterest  Google Maps