Artistes +


Horari

Tapies - Ref. 897 Tors

 - Ref. 897 Tors
 
Gravat PA 9 / 12
Firmat i numerat
90 x 63 cm
1988

Preu:

  • Compartir
  • mail
  • Share on Google+

Pintor, escultor i te�ric de l’art es un dels principals exponents a nivell mundial de l’informalisme i esta considerat un dels artistes mes destacats del segle XX.

BIOGRAFIA D’ANTONI T�PIES:
Barcelona, 13 de desembre de 1923 - 6 de febrer de 2012.
Pintor, escultor i te�ric de l’art T�pies �s un dels principals exponents a nivell mundial de l’informalisme i est� considerat un dels artistes m�s destacats del segle XX.
Antoni T�pies �s fill de l’advocat Josep T�pies i de Maria Puig. La professi� del seu pare i les relacions de la seva fam�lia materna amb membres de la vida pol�tica catalana van propiciar un ambient liberal durant la infantesa de l’artista. Sempre ha remarcat que la confrontaci� entre l’anticlericalisme del seu pare i el catolicisme ortodox de la seva mare li van portar a una recerca personal d’una nova espiritualitat, que va trobar en les filosofies i religions orientals, principalment el budisme zen.
Un dels fets que va marcar la vida de T�pies fou la convalesc�ncia per tisi als 18 anys. Aquesta circumst�ncia far� que es replantegi el sentit de la seva vida, aix� com la seva vocaci�, ja que durant la recuperaci� de la malaltia es dedica intensament al dibuix. Els estats febrils que va patir li van provocar freq�ents al�lucinacions que seran primordials per al desenvolupament de la seva obra. Durant la seva estada al sanatori de Puig d’Olena (1942-1943) T�pies es refugia en la m�sica i la literatura (Ibsen, Nietzsche, Thomas Mann) i realitza c�pies de Van Gogh i Picasso.
Va compaginar els seus estudis de dret a la Universitat de Barcelona, que havia iniciat el 1943, amb la seva passi� per l’art. Finalment es va decantar per la pintura i va abandonar els estudis l’any 1946. De formaci� autodidacta, tan sols va estudiar breument a l’acad�mia de Nolasc Valls.
Al 1946 va instal.lar el seu primer estudi de pintura a Barcelona.
L’any 1948 Antoni T�pies va ser un dels fundadors del moviment Dau al Set, relacionat amb el surrealisme i el dadaisme. El l�der d’aquest moviment va ser el poeta catal� Joan Brossa i al costat de T�pies van figurar Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Joan Pon�, Arnau Puig i Eduard Cirlot. El grup va perdurar fins a 1956.
Les seves primeres obres s’emmarquen dins del surrealisme, per� aviat va canviar d’estil, convertint-se en un dels principals exponents de l’informalisme. Representant de l’anomenada "pintura mat�rica", T�pies utilitza per a les seves obres materials que no estan considerats art�stics, sin� m�s aviat de reciclatge o de rebuig, com poden ser cartr�, paper o pols de marbre. Va exposar als primers Salons d’Octubre i va participar en les exposicions de Cobalt 49 i en el VII Sal� dels Onze, a Madrid (1949). La seva primera exposici� individual fou a les Galeries Laietanes de Barcelona. Becat per l’Institut Franc�s, va viatjar a Par�s (1950), on va aconseguir exposar en el Concurs Internacional Carnegie de Pittsburgh.
Al 1950 T�pies va ser seleccionat per representar a Espanya en la Biennal de Ven�cia, on va participar diverses vegades. Al 1953 va exposar a Chicago i a Madrid. Aquell any la marxant Martha Jackson li va organitzar una exposici� a Nova York, donant-lo a con�ixer als Estats Units. El mateix any va guanyar el Primer Premi del Sal� del Jazz de Barcelona i va con�ixer Michel Tapi�, assessor de la Galeria Stadler de Par�s, on va exposar el 1956 i diverses vegades m�s des d’aleshores.
L’any 1955 T�pies funda el grup "Ta�ll", amb Modest Cuixart, Marc Aleu, Josep Guinovart, Jordi Mercad�, Jaume Muxart i Joan-Josep Tharrats. Tamb� �s premiat en la III Biennal Hispanoamericana a Barcelona, i exposa a Estocolm amb Tharrats, presentats per Salvador Dal�. El 1958 va tenir una sala especial a la Biennal de Ven�cia i va guanyar el primer premi Carnegie. Des de llavors va fer exposicions a Barcelona, Nova York, Washington, Par�s, Berna, Munic, Bilbao, Buenos Aires, Hannover, Caracas, Z�rich, Roma, Sankt Gallen, Col�nia, Kassel, Londres, Madrid, Cannes, etc., i va rebre premis a T�quio (1960), Nova York (1964) i Menton (1966). El 1967 va entrar dins de l’�rbita del marxant Aim� Maeght. Va exposar en el Mus�e d’Art Moderne de Par�s (1973), Nova York (1975) i en la Fundaci� Maeght (1976).
Als anys 1970 la seva obra va adquirir una major connotaci� pol�tica, de reivindicaci� catalanista i d’oposici� al r�gim franquista, generalment amb paraules i signes sobre els quadres, com les quatre barres de la senyera (L’esperit catal�, 1971). Aquest activisme el va portar a accions com el tancament del convent dels Caputxins de Sarri� per constituir un sindicat democr�tic d’estudiants (1966) o la marxa a Montserrat en protesta pel proc�s de Burgos (1970).
Des de llavors T�pies ha realitzat nombroses exposicions individuals o de car�cter antol�gic (T�quio, 1976; Nova York, 1977; Roma, 1980; Amsterdam, 1980; Madrid, 1980; Ven�cia, 1982; Mil�, 1985; Viena, 1986; Brussel�les, 1986; MNCARS, Madrid, 2000).
La seva obra s’ha exposat als principals museus d’art modern del m�n. A m�s de ser nomenat Doctor Honoris Causa per diverses universitats, T�pies ha estat guardonat amb diversos premis, entre ells, el 1981 el de la Fundaci� Wolf de les Arts; el 1983, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i, el 1990, el Premi Pr�ncep d’Ast�ries de les Arts.
El 1990 va obrir les portes al p�blic la Fundaci� Antoni T�pies, instituci� creada pel propi artista per potenciar l’art contemporani. La Fundaci� t� tamb� la funci� de museu, comptant amb gran quantitat d’obres donades per l’artista.
L’octubre de 2007, va cedir una obra original seva a la campanya contra el tancament de les emissions de TV3 a Val�ncia. L’objectiu era vendre les seves reproduccions a deu euros i aix� sufragar la multa imposada a ACPV per part de la Generalitat Valenciana.
Autor tamb� d’escenografies (Or i sal, de Joan Brossa, 1961) i il�lustracions per a llibres, principalment de Brossa (El pa a la barca, 1963; Fregoli, 1969; Nocturn matinal, 1970; Poems from the Catalan, 1973; � no �s ning�,1979), s’ha dedicat tamb� al a la producci� gr�fica: gravats, litografies, serigrafies, etc. i cartellisme, realitzant el 1984 una exposici� amb els seus cartells m�s significatius. L’any 2002 va realitzar el cartell per a les festes de la Merc� de Barcelona.
Com a te�ric de l’art, T�pies ha publicat articles a Destino, Serra d’Or, La Vanguardia, Avui, etc., la majoria recopilats en els llibres La pr�ctica de l’art (1970), L’art contra l’est�tica (1974), La realitat com a art (1982), Per un art modern i progressista (1985), aix� com l’autobiografia Mem�ria personal (1977).
A les seves obres ataca tant l’art tradicional com l’extrema avantguarda de l’art conceptual.

Altres obres

1
PAYPAL
MRV
Facebook  Twiter  Pinterest  Google Maps