Corbero

• 

  Ref 4087 Pececito Besucon

  5.500 €

BIOGRAFIA DE XAVIER CORBER�:

Barcelona, 1935

Escultor catal�, estudi� a l�Escola Massana de Barcelona (el seu pare en va ser un dels fundadors), i a la Central School of Arts and Crafts de Londres, i treball� a la foneria Medici de Lausana, on hi va viure un per�ode clau de la seva formaci� i on va rebre la influ�ncia de Pau Gargallo i Henry Moore.

Despr�s d�haver estudiat a Anglaterra, entre 1955 i 1959, Corber� es trasllad� a Nova York on entr� en contacte amb autors surrealistes. Art�sticament comen�� dins el corrent informalista per� despr�s tend� vers una tridimensionalitzaci� espaial complexa.

Del 1966 al 1968 edit� s�ries d�aiguaforts i de litografies, i fins i tot ha dissenyat joies.

Al llarg de la seva traject�ria art�stica sempre ha anat alternant la pintura i l�escultura,donant com a resultat, majorit�riament, obres de format mitj�.

Va participar en la Biennal Hispanoamericana de 1955 i a Salons de Maig de Barcelona, on obtingu� els premis Manolo Hugu� (1960) i Ramon Rogent (1961). El 1963 va fer la seva primera exposici� individual a Munic, on reb� la medalla d�or de l�estat de Baviera, a Pittsburgh, a Nova York i al Jap�.

Corber� ha exposat a diversos pa�sos europeus, Nova York i el Jap�, i t� obres seves al Museum of Modern Art de Nova York, al Stedelijk Museum d�Amsterdam, i al Victoria and Albert Museum de Londres.

Resideix alternativament a Par�s, Barcelona i Nova York. Ha creat en el cor del barri vell d�Esplugues de Llobregat un complex de cases antigues destinades a servir de resid�ncia a artistes que visitin Barcelona.

Va jugar un destacat paper com a assessor de l�Ajuntament de Barcelona en la tria d�obres d�autors de prestigi internacional per posar en carrers i places de la ciutat amb vista als Jocs Ol�mpics d�estiu 1992. El 1992 Xavier Corber� va rebre la Creu de Sant Jordi. A les olimp�ades de 1992 va ser l�escultor escollit per fer les medalles ol�mpiques.

L�any 2000 va ser elegit membre numerari de la Reial Acad�mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que posteriorment pass� a ser-ne supernumerari. ( www.wikipedia.org)