Fins el 16.07.2023 a Espais Volart Barcelona
La costa dels mosquits es la primera antologica dedicada a l'obra de Santi Moix (Barcelona, 1960), artista que viu a Nova York des del 1986. L'exposicio, que presenta obres de les dues ultimes decades, inclou mes de vuitanta peces, entre pintures, aquarel.les, ceramiques, escultures i intervencions efimeres a les parets. Moix es un artista singular a casa nostra per haver viscut tants anys als Estats Units, a mes d'haver començat a la seva carrera al Japo, on va exposar sis vegades a Toquio durant la decada dels anys vuitanta. D'inici, la seva obra va ser ubicada en l'estela dels neoexpressionismes, tot i que la seva natura sigui reflexiva o analitica, com la pintura d'artistes com ara Luis Gordillo, Carroll Dunham o George Condo, entre d'altres.
(fundaciovilacasas.com)
Museu Picasso. Barcelona fins el 19.03.2023
En la història de l’art del segle XX, la figura de Daniel-Henry Kahnweiler (1884-1979) és una llegenda. D’origen alemany, va escollir París per obrir-hi la seva galeria l’any 1907, al número 28 de la rue Vignon. Les poques exposicions i presentacions que hi organitza fins al 1914 el converteixen en el marxant pioner del cubisme. Promotor de Georges Braque, Pablo Picasso, André Derain i Maurice de Vlaminck, i després de Juan Gris i de Fernand Léger, Kahnweiler basteix des de zero una xarxa internacional de col·leccionistes cubistes, com Hermann Rupf, Roger Dutilleul, Vincent Kramar, Serguei Sxukin i Gertrude Stein, i s’envolta dels millors crítics, com Guillaume Apollinaire, Wilhelm Uhde, Ardengo Soffici o Carl Einstein. Kahnweiler era també un lletraferit que es va fer editor per reunir, en llibres exquisidament editats, els poetes i els pintors del grup cubista: Apollinaire i Derain, a L’Enchanteur pourrissant, el 1909; Max Jacob i Picasso, a Saint-Matorel, el 1910, entre d’altres.
(Museu Picasso. Barcelona)
En aquesta exposicio presentem obres on el fil conductor es la interpretacio que cada artista fa de l esser huma.
Veiem reflexat el sentiment i les emocions que en cada ocasio l'artista vol transmetre.
Forma part d aquesta mostra un oli de 1878 de Ramon Marti i Alsina, fet a Paris, on retrata a la seva dona i a la seva filla amb una finor exquisida.
Tambe una aquarel la de grans dimensions d Antoni Fabres de l any 1885 que va ser exposada darrerament al MNAC.
Alhora destaquen tres olis de la Montserrat Gudiol que desprenen la seva gran sensibilitat i elegancia, junt amb obres de diferents artistes com Barcelo, Bores, Clave, Grau Sala,
Julio Gonzalez, Ponç, Tamayo, Torres Garcia i Francesc Serra.
Exposicio fins el 22.07.2022
Guinovart, Subirachs, Pilarin
Tres llenguatges artistics units per l amistat
Antoni Gaudí (1852-1926) és, sense cap mena de dubte, l’arquitecte català més popular i reconegut en l’àmbit internacional.
Podem replantejar-nos avui la imatge que tenim d’ell? La resposta la trobareu en aquesta exposició, que ens proposa una nova mirada sobre l’arquitecte, un exercici de desconstrucció del mite, de l’artista i de la seva obra, sovint reduïts i simplificats fins al punt de convertir-los en una marca.
I és que Antoni Gaudí és un personatge complex, que realitza la seva obra dins d’estratègies polítiques, ideològiques i estètiques ben concretes.
(museunacional.cat)
Per poder presentar al públic i realitzar una reflexió sobre l’art de la postguerra i segona avantguarda, establim aliances estratègiques amb diverses institucions, tant públiques com privades. En aquest sentit, amb Diàlegs intrusos iniciem un programa de col·laboració amb la Fundació Suñol, per enriquir la lectura de les obres d’aquesta importantíssima col·lecció en el context de les col·leccions històriques del Museu Nacional. Aquest acord és de gran importància pel que fa a la construcció de la col·lecció i del relat contemporani.
(museunacional.cat)
L exposicio, comissariada per Chema Conesa, traca un recorregut paral lel a la vida del cineasta, que preten simultaniejar passions i realitats sota el guiatge de la seva mirada. Entorn de la seva primera passio, la fotografia, el realitzador de cinema ha construït un univers eclectic en que hi caben totes les seves vivencies.
Mes info: teclasala.net
Actualment presentem una mostra de Josep Maria Subirachs (1927- 2014). Artista polifacetic va ser un dels mes representatius de l art catala de la segona meitat del segle XX.
Les obres que s exposaran a la Galeria seran de petit i mitja format.: escultures, dibuixos, pintures, gravats i litografies.
Art sonor? planteja una interrogació crítica sobre aquesta categoria artística i presenta una panoràmica de la sonorització de l’objecte artístic des de finals del segle xix fins als nostres dies.
fmirobcn.org/es
L'exposició Art sonor? planteja una interrogació crítica sobre aquesta categoria artística i presenta una panoràmica de la sonorització de l'objecte artístic des de finals del segle xix fins als nostres dies.
(Web Fundacio Miro)
26.10.2019 - 23.02.2020
MUSEU PICASSO- BARCELONA
L’exposició «Picasso, la mirada del fotògraf» proposa una immersió en l’univers de Pablo Picasso a través de la fotografia, un mode d’expressió polisèmic per natura, ja que produeix imatges tan diverses que porten en elles totes les facetes d’un creador que és alhora autor, model, testimoni i espectador de la seva obra i de la seva vida.
Aquest passeig fotogràfic de taller en taller intenta mostrar la riquesa pluridisciplinària de l’obra picassiana, on l’experimentació és la prioritat, amb independència de la tècnica i el suport utilitzats. Des de quan juga a ser reporter durant un estiu fins a la utilització de la seva imatge com a icona, passant per l’autoretrat inspirat i juganer, Picasso manté sempre una relació complexa i intensa amb la fotografia i els fotògrafs que va deixar entrar en la seva intimitat creativa.
(bcn.cat/museupicasso)
A finals dels anys 60, les revolucions socials, polítiques i culturals que van envair Europa i els Estats Units –el Maig del 68 a París, la Primavera de Praga o les revoltes de Londres, així com les múltiples manifestacions pacifistes i pels drets humans que van tenir lloc a diferents ciutats americanes– van impactar i influenciar notablement tota una generació. A Catalunya, malgrat la dictadura franquista, es consoliden uns anhels de llibertat i una voluntat d'obertura cap a l'exterior. L'objectiu d'aquesta generació era dur a terme la revolució des d'un punt de vista cultural i existencial tal i com suggereix Liberxina/90, el film de Carlos Duran censurat pel franquisme que de manera simbòlica dona nom a aquesta exposició.
L'art va reflectir aquests ideals d'emancipació i, alhora es va convertir en un dels agents de canvi i de capgirament dels valors tradicionals. De manera estimulant i heterogènia, varen conviure les manifestacions de la cultura pop amb propostes fílmiques d'avantguarda situades al voltant dels creadors de l'Escola de Barcelona i altres grups que ens permeten parlar, no de pràctiques artístiques, sinó de comportaments. Aquest és el cas del grup que convivia a la urbanització El Maduixer, del grup de París o d’alguns dels membres que ja entrats els anys 70 seran els pioners de l'art conceptual. Ens acostem a uns anys que clarament esdevenen la llavor de tot allò que esclatarà amb força durant les següents dècades.
(museunacional.cat)
Gala (7 de setembre de 1894 – 10 de juny de 1982), nascuda en una família d intellectuals de Kazan (Russia), va viure la seva infantesa a Moscou. Installada a Suissa, va conèixer Paul Éluard, amb qui es va traslladar a París i va contactar amb els membres del moviment surrealista, com ara Max Ernst.
El 1929 viatja a Cadaques, on coneix Dalí, de qui s enamora i amb qui comenca una vida en comu. S exilien vuit anys als Estats Units i a la tornada viuen entre Portlligat, Nova York i París.
L exposició explorara la vida d aquesta dona enigmàtica i intuïtiva, que es va relacionar amb molts artistes i intel lectuals. Mundialment coneguda per ser la dona de Salvador Dalí, la seva musa i la protagonista d algunes de les seves pintures, assistirem a la transformació de Gala en artista de ple dret, ja que la parella va iniciar una cooperació artística, que va significar l'autoria compartida d algunes obres.
(museunacional.cat)
El moviment Arts and Crafts, lligat al disseny i les arts decoratives, va néixer a Gran Bretanya al voltant de 1880 i es va desenvolupar fins a la I Guerra Mundial. Es va estendre ràpidament a través d'Amèrica i Europa fins arribar al Japó. El seu màxim ideòleg va ser l'artista i escriptor William Morris (1834-1896) i va prendre el seu nom de l'Arts and Crafts Exhibition Society, fundada a Londres el 1887.
Va ser un moviment nascut des dels ideals, la preocupació pels efectes de la industrialització en el disseny, el saber i la vida quotidiana. Advocava per una reactivació de l'artesania tradicional, un retorn a una forma de vida més simple i una millora en el disseny d'objectes domèstics ordinaris.
L’exposició serà la primera mostra de Morris i les Arts & Crafts que tindrà lloc a Espanya i presentarà obres mestres d’aquest moviment artístic. Arriba a Barcelona després d’haver estat exposada a Madrid, del 6 d’octubre de 2017 al 21 de gener de 2018, a la Fundación Juan March.
(museunacional.cat)
Prorrogem l exposicio a la Galeria i la fem coincidir amb el final de la mostra PONC. DIABOLO de la Fundacio Catalunya-La Pedrera de Barcelona que finalitza el 4 de Febrer del 2018.
Gaudiu de les dues exposicions i descobriu a La Pedrera les 7 peces que la Galeria els hi ha cedit per aquesta excellent exposicio a la Pedrera.
L’estereoscòpia és el resultat de la visió de dues imatges planes d’un mateix objecte, preses des de punts de vista diferents.
Quan cada ull mira una de les imatges, el cervell les suma i es produeix la sensació de profunditat.
A partir d’aquest principi, Dalí fa parelles de pintures, on representa una imatge de manera gairebé idèntica, però des de punts focals divergents, per produir efectes de tercera dimensió en la mirada dels espectadors.
Per aconseguir un efecte de relleu perfecte, Dalí desplaça lleugerament el centre de cadascuna de les imatges en relació als ulls de l’espectador; no es tracta mai, per tant, de dues còpies idèntiques. De fet, els colors de les imatges també canvien, de vegades de forma bastant evident. La composició resultant es forma al nostre cervell, com una imatge en tres dimensions.
(Fundacio Gala-Salvador Dali. Figueres)
Éluard, Cramer, Miró - «À toute épreuve», més que un llibre reconstrueix la història de la creació del llibre de Miró fet a partir d'un recull de poemes de Paul Éluard amb el mateix títol.
La mostra s'inclou dins la sèrie Miró. Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l'obra de Miró a partir del fons de l'Arxiu de la Fundació.
La composició i la realització del llibre À toute épreuve és un exemple dels vincles que Miró estableix amb els poetes als anys vint i que són l'origen de grans transformacions en el seu llenguatge plàstic.
Amb aquest llibre, editat per Gérald Cramer l'any 1958, Miró fa realitat el seu desig de depassar la il·lustració de les paraules del poeta per acabar creant un objecte.
(fmirobcn.org)
Pablo Picasso va visitar aquest Museu el setembre de 1934, poc abans de ser inaugurat oficialment amb el nom de Museu d’Art de Catalunya, i va quedar captivat per la col·lecció d’art romànic. Les seves impressions van ser recollides en una crònica publicada al diari La Publicitat: "[Picasso] convenia sense vacil·lar que el nostre Museu romànic serà una cosa única al món, document imprescindible per als que vulguin conèixer els orígens de l’art occidental, lliçó inapreciable per als moderns".
Picasso tenia 52 anys, però el seu interès per l’art medieval català havia començat abans, a la seva joventut, i es va perllongar en el temps, tal com demostra una part del seu arxiu personal, exhibida per primer cop al públic.
L’exposició gira sobre tres eixos temàtics:
Les obres realitzades el 1906 i 1907 i la relació que mantenen amb la Mare de Déu de Gòsol, que, en aquell moment era a l’església de Gòsol i que avui forma part de la col·lecció del museu.
La crucifixió, tema molt present en l’art romànic i que a Picasso el va preocupar en diferents moments de la seva vida, especialment entre 1930 i 1937.
La calavera, un motiu també molt present a la col·lecció romànica del museu.
L’exposició compta amb unes 40 obres i es desplega a les sales d’art romànic. No estableix una relació mecànica entre les obres romàniques i les de Picasso, ni planteja la cerca d’una influència directa de les unes sobre les altres, ja que una de les característiques principals de l’obra picassiana és la capacitat de transformar qualsevol influència en una cosa diferent i pròpia, al mateix temps que conserva i supera els models originals. El que s'intenta és copsar les possibles afinitats que es poden establir entre elles.
#PicassoRomànic
(museunacional.cat)
"De l’ideal modern a l’ideal clàssic. Colleccions dels museus d’Orsay i de l’Orangerie"
A partir del 17 de setembre, podràs gaudir d’aquest innovador recorregut per l’obra de Renoir a través de la interpretació que, al llarg de la seva vida, l’artista va fer de la dona en la seva obra.
Al llarg de la seva vida, Pierre-Auguste Renoir (Llemotges 1841, Canhas 1919) va retratar les dones una vegada rere l’altra. El pintor va aconseguir que fossin les protagonistes indiscutibles del seu particular univers artístic. La seva esposa, les seves amants, les seves amigues, les seves models, totes van quedar immortalitzades en els llenços.
El recorregut inclou cap a 60 peces i presenta una evolució de l’obra de Renoir des d’un punt de vista nou, basat en les diferents interpretacions que va fer de la imatge femenina a través de la seva producció artística. En els seus llenços impressionistes destaca, d’aquesta manera, el protagonisme de la parisenca moderna, la visió més intimista de la imatge maternal i la bellesa intemporal del nu integrat a la natura, característic dels seus darrers anys. Renoir es va envoltar de dones en vida i, a través del pinzell, va reflectir la delicadesa, la sensibilitat i la voluptuositat de les figures. Si es té en compte el conjunt de la seva obra, cal assenyalar —tal com ja van fer molts crítics contemporanis de l’artista— que Renoir es va erigir com al pintor de la dona.
(Fundacion MAPFRE)
La Fundació Joan Miró renova la col·lecció d’obra de Miró. A partir del 9 d’abril, la col·lecció s’enriqueix amb la incorporació d’un conjunt de pintures procedents de col·leccions particulars i s’ubica de nou a les sales que l’arquitecte Josep Lluís Sert i Joan Miró van projectar per acollir les obres de l’artista.
Aquesta nova presentació, que introdueix algunes novetats importants i recupera peces clau dels fons de la Fundació, permet fer un recorregut per totes les etapes artístiques de Miró. El visitant pot descobrir, a través del fort vincle que l’artista estableix amb els seus orígens, el caràcter universal de la seva obra.
El nou plantejament de la col·lecció coincideix amb el 40 aniversari de la Fundació Joan Miró i reforça la seva singularitat: la Fundació és un espai mediterrani on art, arquitectura i paisatge conviuen estretament.
La nova col·lecció s’articula en vuit àmbits que il·lustren conceptes clau del pensament i de l’obra de Miró, i que permeten explorar la producció i el llenguatge personalíssim d’un dels artistes més influents del segle xx.
(Fundacio Joan Miro)
Coincidint amb el centenari de la seva mort, el Museu Nacional i el Museu d’Art Jaume Morera organitzen una exposició antològica de Xavier Gosé, un dels artistes catalans més internacionals dels inicis del segle XX.
L’obra de Gosé es troba entre el modernisme i l’art decó i s’inspira en la vida mundana dels cafés-concert, les midinettes, les prostitutes, els passejants dels bulevards, en les curses de cavalls, els esportistes i en Montmartre. El seu estil refinat i elegant va copsar a la perfecció la moda i les siluetes de la societat francesa.
Aquesta mostra forma part de les exposicions del museu que reivindiquen artistes catalans de gran qualitat; una línia iniciada amb Josep Tapiró i Carles Casagemas.
Exposicio fins el 31.01.2016 al Museu Frederic Mares. Barcelona
L exposició aborda un dels episodis més decisius de la trajectòria de l escultor Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 1861 - 1944): el viatge a Grecia el 1908, on referma el seu ideal estetic - el seu canon -, el qual tindra una importancia determinant en l escultura moderna del segle XX i de manera especial en la noucentista catalana. (Museu Mares)
Aristides Maillol:
Després d'una estada a Perpinyà, marxa a París, on després de moltes temptatives és admès el 1885 a l'École des Beaux-Arts; és en aquesta època quan passa més penúries i quan fa amistat amb Antoine Bourdelle i Paul Gauguin. Va ingressar en el grup del nabís i durant una primera etapa va fer pintures i ceràmiques d'estètica nabí.
Comença a interessar-se pels tapissos i en fa diverses exposicions, però el treball de la tapisseria li afecta la vista i l'obliga a abandonar definitivament aquest art. És quan es dedica exclusivament a l'escultura; molt influenciat pel seu amic Gauguin, les seves escultures tenen un caràcter alhora solemne i senzill, amb un gran equilibri i sempre emmarcant-les en figures geomètriques, centrant-se en el nu femení.
El 1905 li arriba l'èxit al Saló de l'Automne, on hi exposa la Mediterrània. Aquesta lliçó nord-catalana triomfa el 1905 al Saló de Tardor de París a través d'Aristides Maillol, que, segons Maurice Denis, sap ‘unir la virtut del classicisme a la ingenuïtat del primitivisme'. La serenitat així com la força arcaïtzant de la seva obra Mediterrània, lloada per André Gide, permet reafirmar en la història de l'escultura i mitjançant el llegat grec la primacia de la forma per sobre del tema. Amb aquesta obra, Maillol obre per l'escultura un nou camp d'experimentació. El català ha sabut regenerar aquest gènere per oferir-li un gran període post-rodinià ja que si l'obra del mestre de Meudon requereix la sensació incontrolada, d'un realisme galvanitzat per una forma flamígera al límit de l'esbós, característic d'un expressionisme nòrdic, la del mestre de Banyuls de la Marenda respon a la d'un retorn a la forma pura i a la síntesi absoluta portada per la llum del Mediterrani.
A partir d'aqui, fa exposicions a París, Nova York, Berlín, Chicago, etc. Té encàrrecs i també il·lustra diversos llibres. (Viquipedia)
La Fundació Pasqual Maragall y la Galeria Dolors Junyent organitzen l’exposició solidària “Art a Consciència” amb l’objectiu de recaptar fons per a la recerca de la malaltia d’Alzheimer.
L’exposició, que recull peces donades per una trentena d’artistes, estarà oberta al públic fins l’11 d’abril a la Galeria d’Art Dolors Junyent qui col•labora de forma desinteressada.
La mostra permetrà adquirir obres d’autors de prestigi a preus assequibles que oscil•len entre els 100 euros la peça més barata i els 4.000 euros la més cara. Les obres també podran adquirir-se per internet a www.fpmaragall.org. A la web es podran comprar també obres del fons de la fundació que no estaran exposades i una important col•lecció d’obra gràfica (litografies i serigrafies) que sortiran a la venda a un preu de 50 euros.
Els artistes que hi participen, en ordre alfabètic, són Sergi Aguilar, Jordi Aligué, Frederic Amat, Oriol Bohigas, Gustau Carbó, Joaquim Chancho, Antoni Clavé, Xavier Corberó, Evru, Leticia Feduchi, Pep Fajardo, Nicole Gagnum, Montse Gomis, Nobuko Kihira, Antoni Llena, Robert Llimós, Xavier Mariscal, Marcel Martí, Igor Mitoraj, Josep Niebla, Perico Pastor, Carlos Pazos, Enric Pladevall, Humberto Rivas, Rogen, Roque, Gino Rubert, Susana Solano, Philip Stanton, Tharrats, Montserrat Torres, Lluís Ventós, Vaccaro i Mateo Vilagrasa.
La recaptació que s’obtingui de la venda es destinarà de manera íntegra als projectes científics que impulsa la Fundació Pasqual Maragall per a la detecció precoç i la prevenció de la malaltia d’Alzheimer.
Amb el títol JOAN MIRO EL CREADOR hem preparat una exposició molt interessant amb litografies i gravats d’aquest gran artista de reconeixement internacional.
Presentem trenta peces d’extraordinària qualitat, de diferents èpoques i formats. Aquest recull ha estat seleccionat meticulosament a fi de mostrar diferents composicions que amb l’inconfusible llenguatge mironià acapari l’admiració dels col·leccionistes i del públic visitant.
El nostre desig es que sigui del seu grat i que la mostra l’impacti i no el deixi indiferent. Cada exposició la preparem amb el màxim interès, però en aquesta ocasió ens hi hem esmerçat i creiem que la il·lusió i l’esforç que hi hem posat valia la pena per el resultat obtingut.
(Dolors Junyent Galeria d'Art )
JOAN MIRÓ (1893-1983) VA NÈIXER A BARCELONA I JA DES DE MOLT JOVE VA INICIAR-SE EN L’ESTUDI DEL DIBUIX I LA PINTURA.
L’ANY 1918 CELEBRA LA SEVA PRIMERA EXPOSICIÓ INDIVIDUAL A BARCELONA. EL 1921 EXPOSA A PARIS I COMENÇA A VIURE ENTRE BARCELONA, PARIS I MONTROIG, ON CREA LA FAMOSA “MASIA”.
EL 1928 EXPOSA PER PRIMERA VEGADA ALS ESTATS UNITS, A NOVA YORK. A PARTIR D’AQUEST MOMENT LES SEVES EXPOSICIONS ES CELEBREN DE MANERA CONTINUADA PER TOT EUROPA I NORD-AMÈRICA.
AVANÇAT A LA SEVA ÈPOCA AMB EL SEU PARTICULAR LLENGUATGE, ÉS L’ARTISTA QUE HA DOMINAT TOTES LES TÈCNIQUES: DES DE MURALS, ESCULTURA, PINTURA, GRAVATS I LITOGRAFIES.
LES OBRES DE MIRÓ ESTAN PRESENTS EN TOTS ELS MUSEUS DEL MÓN. GRÀCIES A LA SEVA GENEROSITAT, ELS CATALANS TENIM LA SORT DE TENIR LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ ON PODEM GAUDIR DE LES SEVES EXTRAORDINÀRIES CREACIONS.
ARTISTA DE RECONEIXEMENT INTERNACIONAL, EN AQUESTA MOSTRA PRESENTEM UNA TRENTENA DE PECES DE DIFERENTS ÈPOQUES I FORMATS.
Presentem una exposició col·lectiva d'artistes contemporanis xinesos nascuda de la col·laboració entre Dolors Junyent Galeria d'Art de Barcelona i L-Art Gallery de Chengdu.
Fins al 27 de novembre, Dolors Junyent Galeria d'Art acollirà 13 artistes i 28 pintures seleccionades entre un jove però ja amb un alt perfil i reputació grup d'artistes. Una exposició delicada, amb el tema principal de la naturalesa que mostra el que està succeint en l'escena de l'art xinès actual.
D’aquesta manera volem apropar un art d’un país tan llunyà, tancat, desconegut però amb tanta força al públic i als col·leccionistes catalans, espanyols i europeus.
Artistes participants:
He Sen, Li Rui, Ma Lingli, Qian Jiahua, They, Xie Fan, Yang Mian, Yang Xun, Zhang Tianjun, Zhang Ya, Wang Jun.
I treballs de: Zhou Chunya, Gao Xia
Al segle XIX la ciutat de Tànger es va convertir en font d’inspiració dels artistes que volien representar un món oriental exòtic. La majoria conegueren els seus carrers de passada i, en quasi tots els casos, les seves obres reflectiren una imatge epidèrmica que reproduïa els clixés habituals del gènere orientalista.
Josep Tapiró (Reus, 1836 – Tànger, 1913) en canvi, adquirí un compromís vital amb aquella realitat. L’any 1877, després d’haver viscut a Roma durant quinze anys i haver-se consolidat com a pintor aquarel·lista, s’instal·là al bell mig de la medina tangerina i hi ubicà el seu estudi.
Des d’aquest indret i al llarg de més de tres dècades, els seus pinzells immortalitzaren la vida tradicional i, sobretot, l’aspecte dels tangerins més pintorescos. Amb un estil virtuós, que aconseguia una versemblança extraordinària, convertia les seves imatges en veritables documents testimonials d’un món en retrocés davant la ràpida europeïtzació de la ciutat. (MNAC-Fragment)
Joaquim Chancho (Riudoms, Tarragona, 1943) es va donar a conèixer en l’escena artística a finals dels anys seixanta al costat d’altres artistes de la seva generació que a través de plantejaments postinformalistes i postminimalistes van perseguir mitjançant uns llenguatges que oscil•laven entre allò sígnic i allò geomètric, un territori propi que els permetés seguir avançant en la construcció d’un projecte personal, desplegant la pintura com a bandera.Servint-se de geometries progressivament mes orgàniques, Chancho ha creat un conjunt de trames i retícules que s’entrecreuen i que poden obrir-se i tancar-se, expandir-se, reduir-se, encadenar-se,superposar-se…
El seu compromís amb la geometria li ha donat unes pautes que li permeten construir un mapa mental modular i seqüencial. Alhora, la seva dilatada dedicació al paper li va servir per a bolcar-se amb més llibertat sobre la tela, incorporant accidents, errors i dubtes.
Cal destacar les seriacions i variacions, els desplaçaments, interseccions, desdoblaments, girs, multiplicacions, sumes i restes. Elements als quals cal afegir la materialitat del suport, la tactilitat de la mà, la tensió de la superfície pictòrica, el protagonisme atorgat a l’escala i al format. I molt especialment a l’ús d’una gamma cromàtica pròpia, intensa i saturada, que constat que la paleta del pintor pot revelar-se com un component simbòlic de la seva personalitat.
El Centre d’Art Tecla Sala proposa un corpus molt complet de les sèries recents de pintures sobre paper realitzades per Chancho en els darrers quatre anys, les quals mostren l’essència d’un gran artista. (teclasala.net)
El Museu Picasso presenta, fins el 19 de gener del 2014, l’exposició Viatge a través del blau: La Vida.
La mostra està organitzada pel Museu Picasso amb la col·laboració del Cleveland Museum of Art.
Els resultats de l’estudi exhaustiu realitzat pel Museu de la pintura de la seva col·lecció Terrats de Barcelona
(Barcelona, 1903) han posat de manifest l’estreta relació entre una imatge subjacent –que representa a
una parella nua– i altres dibuixos de la col·lecció del mateix període, així com les coincidències cromàtiques
amb pintures de finals del 1901. Pel que fa a la representació de la parella, és tracta d’un tema
recurrent en la producció de Picasso dels anys 1902–1903 que conclourà magistralment amb la gran obra
La Vida, realitzada a Barcelona al 1903 i actualment una de les obres destacades del Cleveland Museum of
Art.
L’exposició es presenta amb l’objectiu d’establir les connexions entre La Vida, els dibuixos relacionats amb
aquesta obra que formen part de la col·lecció del Museu i la imatge amagada sota la pintura Terrats de
Barcelona. La proposta, que té un caràcter tècnic, presenta el material científic obtingut durant el procés
d’estudi realitzat pel Departament de Conservació Preventiva i Restauració del Museu Picasso.
(Museu Picasso. Barcelona)
La Fundacio Vila Casas presenta aquesta mostra fins el 15 de Desembre de 2013.
Luis Marsans. La imatge apareguda.
La planta baixa de l'Espai Volart 2 dedica una exposició al pintor català Luis Marsans (Barcelona, 1930). La mostra comissariada per David Mur aplega esbossos, dibuixos i pintures que conformen aquesta exposició, "parlen –en veu del seu comissari– poèticament del treball de tota una vida dedicada a la creació d'un instant prodigiós". És aquest instant, "suspès fora del temps, en què l'home es meravella davant de la imatge apareguda" i és precisament aquest aspecte el que ha esdevingut leit motiv de la mostra.
Xavier Valls. Sotto voce.
L' atemporalitat pictòrica de Xavier Valls arriba a l'Espai Volart 2.
La planta soterrani de l'Espai Volart 2 acull el treball del pintor català resident a París, d'ençà de la dècada dels 50, Xavier Valls (Barcelona, 1923-2006). Glòria Bosch, curadora de la mostra, ha plantejat un recorregut que defuig qualsevol intent de classificació cronològica per a plantejar, a través d'una selecció de 24 obres –que pertanyen a les etapes d'Horta i París- l'essència intemporal del seu treball. La mostra recull obres cabdals de la seva dilatada trajectòria i estableix paral·lelismes amb d'altres disciplines artístiques, com ara la música, que esdevingueren vitals en el procés creatiu de la seva producció. (Fundacio Vila Casas)
El Museu Picasso de Barcelona presenta fins l’1 de setembre del 2013, «Yo Picasso. Autoretrats». La mostra, que compta amb el patrocini d’Endesa, està organitzada i produïda pel Museu i és el resultat del procés de treball que, durant més de tres anys, han realitzat els seus comissaris: Eduard Vallès, especialista en Picasso, i Isabel Cendoya, coordinadora d’exposicions del Museu.
Aquesta proposta aborda, per primera vegada aspectes tan importants en la producció de l’artista com són l’autoretrat i l’autorepresentació, i suposa, a la vegada, un merescut homenatge a Pablo Picasso l’any que se celebra el 50è aniversari de la inauguració del Museu Picasso de Barcelona. (Museu Picasso. Barcelona)
En el Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca Fundacion Juan March, s'esta fent l'exposicio EDUARDO ARROYO: RETRATOS Y RETRATOS. Son 33 pintures i dibuixos i 8 escultures d'aquest artista de renom internacional. La mostra la podreu veure fins el 06.10.2013.
(Text disponible en castella)
Las 33 pinturas y dibujos y las 8 esculturas que integran esta muestra, pertenecientes a distintas colecciones públicas y privadas españolas e internacionales, conforman una galería de retratos —algunos de ellos conocidos, otros rigurosamente nuevos—; de personajes de la historia nacional e internacional: figuras históricas como Isabel la Católica; figuras de la vida pública, que van desde Napoleón a la Reina de Inglaterra pasando por Carmen Amaya; escritores como Franz Villiers; boxeadores como Marcel Cerdan; poetas como Hölderlin; pintores como Soutine, Van Gogh, Rembrandt o Richard Lindner o santos mártires como San Sebastián... y también el propio pintor. (Fundacion Juan March)
L'Abstracció d'Antoni Clavé a la Galería Dolors Junyent de Barcelona
La Galería Dolors Junyent incorpora noves obres d'Antoni Clavé a la seva exposició i prorroga la mostra amb peces noves del pintor i escultor català.
(Text disponible en castellà)
Barcelona, 06 de mayo de 2013.-Antoni Clavé está considerado una de las grandes figuras del arte de la segunda mitad del siglo XX. Gran defensor de la renovación y la libertad creativa, su itinerario está marcado por el carácter polifacético de su creación que abraza ámbitos tan diversos como la pintura, escultura, grabado e ilustración.
De inicios figurativos con influencias tanto de clásicos como El Greco o Velázquez, como de artistas vanguardistas, entre los que destacan Picasso y Miró, evoluciona, pasando por diferentes etapas, hacia la abstracción. La sala de exposiciones de la Galeria Dolors Junyent de Barcelona, expone hasta el próximo 30 de mayo, la muestra representativa que rinde homenaje y conmemora el centenario del nacimiento de este pintor y escultor catalán.
La exposición recoge una selecta muestra de obras realizadas entre los años 40 y 80. A esta exposición de 28 obras, que tienen una historia individual y una entidad propia, hay que sumarle la incorporación de nuevos óleos de los años 60. En París Clavé, se inspira inicialmente en la modernidad francesa, pero sorprendentemente en la que estaba menos de moda en aquel momento: en el intimismo dels Nabís, de Bonnard y Vuillard. Uno de los temas de paisaje Au Luxembourg, lo sitúan en este momento.
Por otro lado, la popularidad barroca y real de los personajes de los juegos de cartas antiguos marcaron también esta etapa, en la que utilizaba el collage como elemento incorporado a la fastuosidad pictórica. Ejemplo de excelentes piezas de esta exposición son los dos Roi à la pipe (1959 i 1960).
Más adelante, a la colección “A Don Pablo” en homenaje a Picasso, realizada entre l98l y l985, Clavé relee imágenes provenientes de sus grabados y se desvelan recuerdos sobre el gran maestro que tanto admiró.
Barcelona, març 2013.- Coincidint amb el centenari del naixement de l'artista, la galeria Dolors Junyent, especialitzada en mestres de la pintura i escultura dels segles XIX-XX, avantguardes històriques i artistes contemporanis de prestigi internacional, inaugurarà del 4 de març al 30 de maig l'exposició “Homenatge a Antoni Clavé”.
L'autor, pintor, escultor, gravador, il·lustrador i escenògraf, és una de les grans figures de la pintura d'aquest segle. D'inicis figuratius evoluciona, passant per diferents etapes, cap a l'abstracció. Clavé, ha dominat totes les tècniques i expressions plàstiques experimentant en cadascuna d'elles i deixant una petjada tan personal que són inconfusibles.
Obra: El Embarcadero Tècnica:Oli sobre taula. Mesures:38 x 46 cm Any:1945 |
Obra: Ankos y mancha negra Tècnica:Oli sobre llenç. Mesures:130 x 162 cm Any:1987 |
Amb una extraordinària selecció de 28 obres, l'exposició s'iniciarà en els Espais A i B de la galeria, amb peces dels anys quaranta i li seguiran peces amb Reyes i Guerrers dels anys cinquanta i seixanta. El recorregut es conclourà amb obres de gran qualitat dels anys setanta i vuitanta. Clavé ha estat i contínua sent un dels grans creadors catalans que, per la seva aportació al món de l'art, sempre ha gaudit del reconeixement internacional, altament merescut. En les diferents etapes de la seva creació i sempre en constant evolució, la seva obra té un llenguatge propi que ho distingeix d'altres autors.
“Antoni Clavé ens ha deixat un llegat artístic i cultural que perdurarà al llarg de la història. Les persones que estimem l'art sempre li estarem agraïts per tenir l'oportunitat de seguir admirant cadascuna de les seves creacions”, comenten des de la galeria.