Sicilia

• 

  Ref 2928

  6.000 €

BIOGRAFIA DE JOSEP MARIA SICILIA: (Disponible en castellano)

Madrid, 1954

És un dels representants més significatius de la pintura espanyola dels anys vuitanta. Va començar la seva carrera artística estudiant a l’Escola de Belles Arts de San Fernando a Madrid per després instal·lar-se a París el 1980. Allà va coincidir amb altres dos artistes espanyols, Miquel Barceló i Miguel Ángel Campano, també referents, juntament amb José Manuel Broto i Ferrán García Sevilla, de la pintura espanyola d’aquella època.

Des de la seva arribada a França, l’artista treballa en grans formats, i la seva pintura revela una constant evolució. El seu treball es organitza en sèries pictòriques on es troben reunides naturaleses mortes i representacions d’eines i utensilis domèstics (aspiradores, planxes, tisores, galledes, etc.); així com vistes de paisatges urbans de Madrid i París.

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, va aconseguir reconeixement a Espanya, França i també Nova York, amb pintures marcades per la llibertat del gest, la violència del color i el dinamisme del traç. La seva exposició individual de 1982 a la galeria Trans/Form de París, la presentació de la seva obra a Espanya el 1984 pel galerista Fernando Vijande i la seva exposició individual a la galeria Blum Helman de Nova York el 1985, marquen els inicis d’una trajectòria que ha aconseguit trobar un lloc consolidat en la història de la pintura contemporània espanyola.

L’conjunt d’obres d’aquesta exposició al Palacio de Velázquez de Madrid consta de vint-i-sis telas en la seva majoria de tres metres i format quadrat, als quals s’afegeix un grup de setze obres dividides en dues sèries amb format allargat i gran alçada. Totes elles formen part de l’obra més recent de José María Sicilia, resultat d’un llarg període d’investigació i testimoni d’una profunda transformació.

La imatge de la flor, que apareix per primera vegada en els seus treballs a Nova York, és un dels pocs rastres figuratius que separen l’artista de l’abstracció completa i és el motiu que domina aquesta mostra. Les telas presents a l’exposició, realitzades totes amb acrílic, resumixen una manera de concebre la pintura hereva de l’art geomètric, alhora que s’entrellacen aires de família que remeten a l’expressionisme abstracte.

L’artista mateix ha participat activament en la selecció de les obres que componen aquesta exposició, de les quals ja es va presentar una part al CAPC Musée d’art contemporain de Bordeus a finals de 1987. Aquests treballs han arribat ara a les sales del Palacio de Velázquez com un grup compacte de pintures que mostren un Sicilia de sòlida carrera i llarg recorregut. (www.museoreinasofia.es)