Subirachs

• 

  Ref. 556 L'Art es l'erotisme de la historia

  500 €

Considerat un dels grans escultors contemporanis, ha creat conscientment un llenguatge propi, estructurat i solid com si fos un idioma universal.

BIOGRAFIA DE JOSEP MARIA SUBIRACHS (1927-2014)
Subirachs neix a Barcelona l’11 de març de 1927.
Escultor, dibuixant i gravador, va treballar com a aprenent al taller de E. Monjo (1942-1947) i va ser alumne lliure a l’"Escola de Belles Arts" de Barcelona (1945). Tanmateix, el seu autèntic mestre va ser Enric Casanovas (1947-1948), de qui va heretar un estil de caràcter mediterrani inspirat en Maillol. Amb vint-i-un anys, Subirachs realitza la primera exposició individual a la Casa del Llibre de Barcelona. La seva estada a París l’any 1951 i la posterior residència a Bèlgica, de 1954 a 1956, van contribuir a la seva formació professional i al coneixement plural de les arts plàstiques de la segona meitat del segle XX.

En la recerca de la seva pròpia personalitat, la formació mediterrània va donar lloc a un expressionisme que l’artista va mostrar en els primers Salons d’Octubre barcelonins (1949-1957) amb la seva obra "Europa", on també van participar Cuixart, Guinovart, Ponç, Ràfols Casamada, Tàpies i Tharrats, entre d’altres. Ràpidament, l’obra de Subirachs entra en un procés d’esquematització i de deformació que desembocarà en l’abstracció. D’aquesta època són "Forma 212" i "Evocació Marinera", les dues primeres escultures abstractes que es col·loquen a l’aire lliure a la ciutat de Barcelona. En aquestes obres ja aprofundeix en el seu peculiar tractament de textures, que és un dels seus recursos preferits per crear contrasts i expressivitat. El 1959, Subirachs rep l’encàrrec d’esculpir la façana i les portes del Santuari de la Verge del Camí, a Lleida, obra en la qual introduirà un parèntesi figuratiu en la seva línia creativa. Aquestes escultures en bronze, esveltes i esquemàtiques, anuncien ja la seva evolució posterior cap a un neofigurativisme en el qual barreja figura i abstracció de forma absolutament personal. En aquesta fase, Subirachs empra la dialèctica còncav-convexa en obres on el buit adquireix el seu propi espai en contrast amb la massa. D’aquesta època destaca el monument a Narcís Monturiol (1963) a Barcelona, primera escultura situada en un lloc públic concebuda en l’estil de la "nova figuració".

Les seves creacions han obtingut un considerable reconeixement públic. Va rebre encàrrecs importants com la façana de l’Ajuntament de Barcelona (1969), el monument a Mèxic a Mèxic D.F (1968), el monument a les Olimpíades a Lausana (1983), el recobriment escultòric de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona (des de 1986 fins a l’actualitat), Unió d’Orient i Occident a Seül (1989) i el monument a Francesc Macià a la Plaça Catalunya de Barcelona (1991).

Ha utilitzat tota classe de materials: terracota, bronze, fusta, ferro, pedra, fibrociment, formigó, marbre, coure, vidre, alumini, vori i acer. Com a gravador, ha treballat l’aiguafort, la litografia, la serigrafia, el linòleum i la punta seca. L’obra de Subirachs es caracteritza per un alt domini de la tècnica i una gran escrupolositat formal. Li fascina la mitologia arrelada a la tradició greco-llatina, jueva o cristiana, i en aquest sentit, sovint trobem en la seva obra elements clàssics: cariàtides, esfinxs, capitells, fornículas, motllures, obeliscs, piràmides i balustrades. A nivell conceptual, s’inclina per la ironia, la paradoxa visual, l’erotisme i els contrasts. Ha creat conscientment un llenguatge propi, estructurat i sòlid com si fos un idioma universal. Sens dubte, Subirachs és un dels grans creadors del nostre temps.