Artistes +


Horari

Tapies

1

Pintor, escultor i teòric de l’art, és un dels principals exponents a nivell mundial de l’informalisme i està considerat un dels artistes més destacats del segle XX.

BIOGRAFIA D’ANTONI TÀPIES:
Barcelona, 13 de desembre de 1923 - 6 de febrer de 2012.
Pintor, escultor i teòric de l’art Tàpies és un dels principals exponents a nivell mundial de l’informalisme i està considerat un dels artistes més destacats del segle XX. Antoni Tàpies és fill de l’advocat Josep Tàpies i de Maria Puig. La professió del seu pare i les relacions de la seva família materna amb membres de la vida política catalana van propiciar un ambient liberal durant la infantesa de l’artista. Sempre ha remarcat que la confrontació entre l’anticlericalisme del seu pare i el catolicisme ortodox de la seva mare li va portar a una recerca personal d’una nova espiritualitat, que va trobar en les filosofies i religions orientals, principalment el budisme zen.
Un dels fets que va marcar la vida de Tàpies fou la convalescència per tisi als 18 anys. Aquesta circumstància farà que es replantege el sentit de la seva vida, així com la seva vocació, ja que durant la recuperació de la malaltia es dedica intensament al dibuix. Els estats febrils que va patir li van provocar freqüents al·lucinacions que seran primordials per al desenvolupament de la seva obra. Durant la seva estada al sanatori de Puig d’Olena (1942-1943) Tàpies es refugia en la música i la literatura (Ibsen, Nietzsche, Thomas Mann) i realitza còpies de Van Gogh i Picasso.
Va compaginar els seus estudis de dret a la Universitat de Barcelona, que havia iniciat el 1943, amb la seva passió per l’art. Finalment es va decantar per la pintura i va abandonar els estudis l’any 1946. De formació autodidacta, tan sols va estudiar breument a l’acadèmia de Nolasc Valls.
Al 1946 va instal·lar el seu primer estudi de pintura a Barcelona.
L’any 1948 Antoni Tàpies va ser un dels fundadors del moviment Dau al Set, relacionat amb el surrealisme i el dadaisme. El líder d’aquest moviment va ser el poeta català Joan Brossa i al costat de Tàpies van figurar Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Joan Ponç, Arnau Puig i Eduard Cirlot. El grup va perdurar fins a 1956.
Les seves primeres obres s’emmarquen dins del surrealisme, però aviat va canviar d’estil, convertint-se en un dels principals exponents de l’informalisme. Representant de l’anomenada "pintura matèrica", Tàpies utilitza per a les seves obres materials que no estan considerats artístics, sinó més aviat de reciclatge o de rebuig, com poden ser cartró, paper o pols de marbre. Va exposar als primers Salons d’Octubre i va participar en les exposicions de Cobalt 49 i en el VII Saló dels Onze, a Madrid (1949). La seva primera exposició individual fou a les Galeries Laietanes de Barcelona. Becat per l’Institut Francès, va viatjar a París (1950), on va aconseguir exposar en el Concurs Internacional Carnegie de Pittsburgh.
Al 1950 Tàpies va ser seleccionat per representar a Espanya a la Biennal de Venècia, on va participar diverses vegades. Al 1953 va exposar a Chicago i a Madrid. Aquell any la marxant Martha Jackson li va organitzar una exposició a Nova York, donant-lo a conèixer als Estats Units. El mateix any va guanyar el Primer Premi del Saló del Jazz de Barcelona i va conèixer Michel Tapié, assessor de la Galeria Stadler de París, on va exposar el 1956 i diverses vegades més des d’aleshores.
L’any 1955 Tàpies funda el grup "Taüll", amb Modest Cuixart, Marc Aleu, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart i Joan-Josep Tharrats. També és premiat en la III Biennal Hispanoamericana a Barcelona, i exposa a Estocolm amb Tharrats, presentats per Salvador Dalí. El 1958 va tenir una sala especial a la Biennal de Venècia i va guanyar el primer premi Carnegie. Des de llavors va fer exposicions a Barcelona, Nova York, Washington, París, Berna, Munic, Bilbao, Buenos Aires, Hannover, Caracas, Zúrich, Roma, Sankt Gallen, Colònia, Kassel, Londres, Madrid, Cannes, etc., i va rebre premis a Tòquio (1960), Nova York (1964) i Menton (1966). El 1967 va entrar dins de l’òrbita del marxant Aimé Maeght. Va exposar en el Musée d’Art Moderne de París (1973), Nova York (1975) i en la Fundació Maeght (1976).
Als anys 1970 la seva obra va adquirir una major connotació política, de reivindicació catalanista i d’oposició al règim franquista, generalment amb paraules i signes sobre els quadres, com les quatre barres de la senyera (L’esperit català, 1971). Aquest activisme el va portar a accions com el tancament del convent dels Caputxins de Sarrià per constituir un sindicat democràtic d’estudiants (1966) o la marxa a Montserrat en protesta pel procés de Burgos (1970).
Des de llavors Tàpies ha realitzat nombroses exposicions individuals o de caràcter antològic (Tòquio, 1976; Nova York, 1977; Roma, 1980; Amsterdam, 1980; Madrid, 1980; Venècia, 1982; Milà, 1985; Viena, 1986; Brussel·les, 1986; MNCARS, Madrid, 2000).
La seva obra s’ha exposat als principals museus d’art modern del món. A més de ser nomenat Doctor Honoris Causa per diverses universitats, Tàpies ha estat guardonat amb diversos premis, entre ells, el 1981 el de la Fundació Wolf de les Arts; el 1983, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i, el 1990, el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.
El 1990 va obrir les portes al públic la Fundació Antoni Tàpies, institució creada pel propi artista per potenciar l’art contemporani. La Fundació té també la funció de museu, comptant amb gran quantitat d’obres donades per l’artista.
L’octubre de 2007, va cedir una obra original seva a la campanya contra el tancament de les emissions de TV3 a València. L’objectiu era vendre les seves reproduccions a deu euros i així sufragar la multa imposada a ACPV per part de la Generalitat Valenciana.
Autor també d’escenografies (Or i sal, de Joan Brossa, 1961) i il·lustracions per a llibres, principalment de Brossa (El pa a la barca, 1963; Fregoli, 1969; Nocturn matinal, 1970; Poems from the Catalan, 1973; É no és ningú, 1979), s’ha dedicat també a la producció gràfica: gravats, litografies, serigrafies, etc. i cartellisme, realitzant el 1984 una exposició amb els seus cartells més significatius. L’any 2002 va realitzar el cartell per a les festes de la Mercè de Barcelona.
Com a teòric de l’art, Tàpies ha publicat articles a Destino, Serra d’Or, La Vanguardia, Avui, etc., la majoria recopilats en els llibres La pràctica de l’art (1970), L’art contra l’estètica (1974), La realitat com a art (1982), Per un art modern i progressista (1985), així com l’autobiografia Memòria personal (1977).
A les seves obres ataca tant l’art tradicional com l’extrema avantguarda de l’art conceptual.

PAYPAL
MRV
Facebook  Twiter  Pinterest  Google Maps