Esta considerat un innovador dins del panorama artístic actual. L’obra de Llena, subtil i elegant, es un constant desafiament a les formes convencionals i als limitis de l’art.
BIOGRAFIA D’ANTONI LLENA:
Va néixer a Barcelona l’any 1943.
Va entrar a l’ordre dels caputxins de Sarrià als 15 anys, més impulsat per les circumstàncies que per una verdadera vocació religiosa.
La seva amistat amb Antoni Tàpies, que encara perdura, es va iniciar el 9 de març de 1966, quan va tenir lloc l’assetjament al convent dels caputxins de Sarrià, on s’havien tancat intel·lectuals i artistes. Dos anys desprès, en 1968, Llena penjava els hàbits.
A finals dels seixanta va tenir l’oportunitat d’exposar els seus treballs a Barcelona i a Lleida, tot i que afirma que no l’importa que ningú vegi la seva obra, però sí considera important poder explicar la seva actitud, la seva voluntat artística. Per aquesta raó, en l’exposició de Lleida va acabar retirant les seves escultures de paper i solament va deixar el dibuix de les ombres d’aquestes.
Destaca el seu treball conceptual La bombolla dissecada, feta de sabó i dissolvent, embolcallada en una bossa de cel·lofán, que Tàpies va comprar i que ara es pot veure a la Fundació Miró.
Entre 1970 i 1980 va deixar de pintar, tot i que de fet, Llena mai ha utilitzat el llenç o la pintura pròpiament dits.
De sobte, un día va comprar papers de colors i va començar a retallar-los amb una tisora, "vaig sentir que es tancava un cicle vital a la meva vida, perque també de petit acostumava a jeure en un racó de casa a retallar papers".
A partir de 1990 Llena es va centrar en les obres tridimensionals. Al 1992 va aportar diverses obres per a la Vil·la Olímpica de Barcelona, com l’escultura David i Goliat, ubicada en el Parc de les Cascades, i l’any 2002 per a l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona, entre altres.