Moragas

• 

  Ref 2950

  1.200 €

BIOGRAFIA DE TOMAS MORAGAS
(Girona, 1837 - Barcelona, 1906)
Va neixen a Girona però de ben petit la seva família es traslladà a Barcelona.
Amb 13 anys va ingressar a l’Escola de Llotja on va tenir com a mestres als artistes natzarens Claudi Lorenzale i Milà i Fontanals. Va fer amistat amb diversos condeixebles: Marià Fortuny, Jeroni Suñol, Ramon Tusquets i Josep Tapiró.

L’any 1858 acabats els estudis de Belles Arts i seguint els passos de Fortuny, marxarà a Itàlia, tot i no tenir beca d’estudis per finançar la seva estada. L’acompanya l’escultor Jeroni Suñol i més tard s’hi afegiran Tapiró i Agrasot. Tots ells estableixen el seu taller on Fortuny tenia el seu. Moragas assisteix amb els seus companys a les classes de la prestigiosa Acadèmia Giggi, on coincideixen amb artistes internacionals. Aquí dibuixaven del natural models nus o amb vestits i també estudiaven composició, treballant tant la tècnica del dibuix com l’aquarel·la i l’oli. En els seus moments de lleure recorre tota la ciutat i els seus voltants, molt interessat per la temàtica popular, pren magnífics apunts del barri del Trastevere i Ripetta i de localitats properes a Roma. Un cop a l’estudi, Moragas trasllada la campanya romana, els seus personatges populars i les restes monumentals de l’antiga Roma a quadres realitzats a l’oli i a l’aquarel·la que seran comprats per marxants de París i Londres. Moragas forma part de l’escola de Roma
Moragas i Fortuny s’integren a la vida cultural de Roma i assisteixen a tertúlies. Al 1864 un cop va assolir certa estabilitat i reputació, decideix passar una temporada a Barcelona. Durant aquest període rebrà la realització d’uns encàrrecs molt importants. També es dedica a la temàtica costumista catalana, rebent una molt favorable acollida, alhora que realitza estudis i apunts a llapis i retrats, alguns en miniatura.

Al 1866 torna a marxar a Roma per continuar la seva formació. El seu amic Fortuny li demana que treballi en unes obres per exposar junt amb alguns dels seus quadres a Madrid. Així, exposarà a diferents tallers i estudis i el 1867 obtindrà una menció honorífica de primera classe i un gran èxit a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. El fruit del seu treball arriba en forma de nombrosos encàrrecs.

Moragas s’interessa per la temàtica orientalista. L’estiu de 1867 una epidèmia de còlera l’obliga a traslladar-se a Nàpols, on es veu profundament influït per l’obra naturalista del pintor Domenico Morelli. Aprofita el seu viatge per visitar les runes de Pompeia i aquell mateix any, degut a una malaltia, viatja a Aricia, als voltants de Roma, on es recuperarà satisfactòriament sense deixar de pintar apunts per a les seves futures obres. Al desembre retorna a Roma totalment curat i al gener, per tal d’atendre millor als seus marxants i visites, Fortuny i ell instal·len els seus tallers a Vila Pegnatoski. La fama de Moragas va en augment.

Moragas torna a Barcelona al 1869 pels problemes de salut del pare de la seva promesa i també de la seva mare. Moren tots dos i s’accelera el seu casament. El matrimoni es trasllada a Sant Boi de Llobregat on Moragas continua pintant fins que arriba la notícia de la mort del seu pare.
Davant aquests esdeveniments, Moragas es desplaça de nou a Roma per acabar alguns encàrrecs.

Al febrer de 1870 torna a Barcelona i l’1 de gener de 1871 neix el seu primer fill Lluís. Al maig d’aquell mateix any neix a Granada el fill de Fortuny, Marià Fortuny i de Madrazo, i convida a Moragas al bateig. Aquest queda fascinat per l’estètica àrab dels carrers de Granada i realitza nombrosos estudis i dibuixos de personatges i arquitectures. Planeja amb Fortuny passar a Àfrica. El seu interès per temes orientals era ja molt fort, però malauradament aquest viatge mai no es va poder dur a terme.

L’any 1872 decideix marxar a Roma i comença una època molt productiva de Moragas. Aquest mateix any és nomenat membre del Cercle Artístic Internacional. Estableix el seu taller a prop del de Fortuny. El 1873 neix el seu segon fill, de qui seran padrins Fortuny i Cecilia Madrazo. El 21 d’octubre de 1874 mor sobtadament el seu estimat amic Marià Fortuny. L’any 1876 la seva dona cau malalta, i per consell dels metges deixen definitivament Roma per marxar a Barcelona. Un any mes tard, pero, a la ciutat comptal mor la seva dona.

La seva activitat prengué caires múltiples: professor d’una acadèmia privada de dibuix i pintura, a la qual assistiren Rusiñol i Anglada Camarasa, professor de dibuix general, antic i natural a l’Escola de Llotja (des del 1877) i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú (1882) on creà classes d’aquarel·la i dibuix per a dones. A petició de la Junta de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer donava conferències els diumenges sobre història de l’art i arts aplicades a la indústria. El 1880 participà com a organitzador i expositor de l’Exposició d’Arts Decoratives de l’Institut del Foment del Treball Nacional i el mateix any és nomenat soci de l’Associació Artística Arqueològica de Barcelona. També fou assessor artístic de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i membre de la Comissió general executiva del monument a Cristòfor Colom, el 1883 fundà i fou president del "Centre d’Aquarel·listes de Catalunya", que seria l’origen del futur Cercle Artístic de Sant Lluc.
Moragas continuà l’activitat docent a la seva acadèmia, i participà activament de la vida artística barcelonina.

En la seva obra conviuen l’orientalisme encomanat per Fortuny amb el realisme de personatges populars, escenes costumistes i paisatges.

El 1941 la Sala Parés li fa una exposició homenatge.